dimecres, 9 de febrer del 2011


Si tot fos tant senzill
no ens caldria ni tant sols estimar,
només el desig
i les ganes de viure,
caldrien per anar tirant
un día darrera l’altre
i pensar, que som i existim.

Potser són
massa filosofíes
per un mes de febrer
d’un home que té
ara i encara
ganes de viure,
en un tems que comença
a no ser el seu.

Projecció de vida
en un món complex,
d’hores perdudes
i vagarosos despertars.

Demà quan aixequi el dia,
no serà distint a avui.
Tinc temps,
esperaré que vingui
la meva esposa,
a les tres dinarem.

Estendré la má
i trobaré la mà amiga.
Dolça realitat.
Del Google
Manos que se acompañan 333 × 237 - 29 k
- jpgescritoconsentido.blog...

3 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ui, no m'agradaria que no ens calgués estimar! M'agrada més que calgui, que existeixi aquesta dolça realitat ;-)

Carles Casanovas ha dit...

Es veritat, seriem màquines, oi ?

Anònim ha dit...

El que és un bon lloc. M'encanta la lectura d'aquests tipus o articles. No puc esperar a veure el que altres han de dir.