M’he trobat a un jove amic, regidor
de cultura en un poble petit de la Catalunya central. No combreguem en les
idees polítiques. Ell és de una concepció diferent a la meva. No és el meu
fill, però ho podria ser. De fet és pastat que ell, crític com ell, disconforme
com ell, català com ell. Hem sortit a parlar de política. Suposo que intueix
que sóc militant de CDC, mai me n’he amagat, ans el contrari ho he portat amb
tota la dignitat i la decència que he sabut. Penso que he estat fidelment crític
al seu ideari. Des de 1976 dins del partit, he treballat per Catalunya i
desgraciadament molt companys no estan ja amb nosaltres, per poder gaudir
d’aquets moments.
Aquest jove polític, amb dues
filletes precioses, em recorda a mi mateix fa trenta anys. M’ha dit que aviat
tindríem la independència, que votaria a en Mas, que el seu pare no l’havia
votat mai i que ell i la seva família tampoc, però que ara tots votarien n’Artur.
Que ara no és el moment de votar una altra opció, que li hem de fer confiança...i
que després si convé ja s’hi barallaria, però que ara votaria Artur Mas i
Gavarró.
M’he posat content i ufanós com un
paó estarrufat, i li he dit que jo també votaria ... CIU... És el costum,
saps?...
Foto: Francesc Borràs
