dimarts, 15 d’octubre del 2013

ELLS

El llenguatge de l'ex president Aznar el dia d'ahir, ha precipitat encara més els meus sentiments. Aquest individu em pica i irrita més que un atac agut d'urticària. Sembla pel seu posat i discurs, que estigui per sobre del bé i del mal, malgrat les altres opinions dels seus contrincants. No podria aplicar un xic d'humanitat al seu posat i en el to de les seves paraules?... En política hauríem de posar l'unguent balsàmic i sanador del discurs. Els catalans diem que "parlant la gent s'entén". "Ell" aplica el to de l'amenaça i l'esguard dur, mirant per sota les celles. "Ell" ni mou el llavi superior i cerca el temor com el seu aliat. Fins i tot desqualifica el "seu" president del "Gobierno", dient-li que no ho fa bé, que el que fa falta és treure la força, per obligar als equivocats catalans a tornar a la drecera del "Nacional Entendimiento", que és l'únic i el bo.

Fins ara, jo deia que "nosaltres" teníem un problema. Avui , deprés de sentir l'ex, al "Presi" i al nostre President, parlaré només de nosaltres, de vosaltres els propers, però no d'"ell". Em fa al.lèrgia.

diumenge, 13 d’octubre del 2013

LA POR






Ens volen acovardir. Amb provocacions i proclames car els raonaments racionals els hi manquen. No saben què fer davant la nostra determinació d'ésser lliures i de començar una altra via, lluny dels seus plantejaments imperials i caducs. No m'ha agradat la reacció airada de la Presidenta del Parlament. Hauria d'haver deixat que els bèsties de Ciutadans és coguessin amb la seva pròpia salsa provocadora i impertinent de gresca de "saloon de far-west". Un espectacle deplorable i ple de reminiscències carpetobetòniques. Només hi faltava en Tejero. El PP tampoc va estar a la altura. Van esdevenir-se com a taloners d'un partit que el portaven darrera i ara el porten davant. N'estic cada cop més convençut de que a Espanya s'han convertit en "La esquadra Invencible" i el seu almirall en cap és el senyor Rajoy que els porta obcecadament al desastre. En Cañas li ha donat un toc d'autenticitat a un retrat en blanc i negre, que hauria signat perfectament el Greco i "el Caballero con la mano en el pecho".
No estic gens satisfet d'aquests espècimens. Preferiria uns interlocutors vàlids amb qui parlar després del Gran Dia. No sé si no en tenen o és que no hi són, però necessitarem gent amb les qui parlar de negocis. Ens faran falta. Els tenen?... De moment ho dubto, espero equivocar-me.

 Del Google: "El Caballero de la mano en el pecho.- El Greco