dijous, 14 d’agost del 2008

VULL SER EL TEU AMIC



Vull ser el teu amic
i somriure mentre plores.
Voldria ser el teu amic
i plorar pel teu riure,
si el teu somriure
no és sincer.

Vull ser el teu amic,
malgrat la distància
que ens apropa
i ens fa ser coneixedors
de les nostres mancances.

Vull ser el teu amic
encara que no parlem
ni les mateixes llengües
ni els mateixos mots.

Vull ser el teu amic
malgrat els freds
del teu país
i les calors
del meu meridià.

Vull ser l’amic
que et comprengui
des del país
del sol ardent.
Si n’és de fàcil...
l’amistat quan es vol
ser el teu amic.

Que els déus del gel
temperin els nostres mars
i facin més agradable
el bany de les nostres ànimes.
Vull ser el teu amic...

Per a la Merike i els meus amics finesos

11 comentaris:

merike ha dit...

Veuré el meu Barcelona estimat una altra vegada durant una setmana el setembre! Començant el 19è. No pot esperer! És meravellós tenir amics! Jo gràcies per a mi mateix i tots els teus altres amics finlandesos! Un poema tan preciós!

Carles Casanovas ha dit...

Estic content de que t'agradi la meva poesia .Li diré a en Ramon Berenguer III, que no baixi del seu cavall, podria prendre mal amb el trànsit de la Via Laietana. Suposo que m'en farà cas !!!Estic content de que vingueu, Barcelona estarà més contenta també.
Si hem dius els dies que hi estareu,prepararé un programa de visites, per donar-vos a conèixer una miqueta la nostra estimada Catalunya.
Espero més noticies teves.

zel ha dit...

Quina preciositat de poema...Ja entenc d'on ha sortit en Jordi, "de tal palo..."

´Preciós, no hi ha res de més bonic que una bona amistat! Petons!

Carles Casanovas ha dit...

Zel, tant per a mi com per en Jordi el acte d'escriure deu ser com una
miqueta d'alliberament personal.
Per a mi de vegades, és com una obsessió malaltissa. En Jordi però
escriu molt millor que jo, cosa de la qual, no pots imaginar-te la satisfacció que hem proporciona i l'enveja per les seves fotografies,
no té límits. Quan era un marrec ja
volia estudiar fotografia...i fins ara, amb la seva Olimpus no s'ens ha destapat.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Uala!
Ja cal que vagis en compte que és la setmana de la festa gran a Barcelona, les festes de la Mercè.
Que no us pasi res!

Carles Casanovas ha dit...

Tot ho estic preparant Menteta Fresqueta. Hauràs de preparar gel
picat per a fer un "julepe".
Quina trompa !!

merike ha dit...

Hola Carles: No pensava que planejaria viatges. Només seria feliç de trobar-lo a Barcelona. Escrivia un correu electrònic a la teva adreça en el teu perfil de blog dimarts, el 16 d'agost. No tens el llegit? La meva també en el meu perfil. Podria continuar aquesta conversa amb mi a fora del blog. Necessito parlar en francès. És més simple per a mi. Si us plau!!

Moni ha dit...

Ep! Jo vull un poema...i una foto of course ja,ja,ja
Me lo merezco, me lo merezco...

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Preciós.

Qui es pot negar a ser amic d'algú que t'escriu amb el cor.?

Una abraçada

Joan de Peiroton ha dit...

i no oblideu de comprovar l'estat del tunel del TGV, al carrer de Mallorca, i sobretot com es comporten els edificis a l'entorn. Es que l'estem esperant a Perpinyà, el TGV, però millor sense cap efectes arruïnadors sobre la capital, clar.

merike ha dit...

Sóc tan desgraciada per als dolors de la teva germana. Em sento tan dolent sobre això. Potser té massa per pensar d'ara mateix. No és necessari trobar-me en aquestes circumstàncies.