dimecres, 14 d’octubre del 2009

NEGRES VERS EL TREBALL


El furgó vermell de Can Roca
cerca entre els camps, cistells
plens del verd per portar al mercat,
senalles plenes del treball
i de suors de uns homes negres,
que ara volen que en diguem de color,
perquè algú té por dir-los negres.

Compte, aviat seran presidents
i manaran els destins de les nostres
vides, els destins dels nostres camps...

És tranquil·litzador tenir hereus
per conrear els camps
sobre la mar blava.
No són de cap color,
són homes que venen de lluny,
a reclamar llur dret de viure
i cercar una terra per morir,
en un lloc pla i càlid,
on el sol hi toca i on hi creix
el verd i les mongeteres
s’hi enreden giragonçant per les canyes seques.

Són homes.
Són germans vinguts en pastera
sota el blau cel
del nostre Maresme.


Del Google:
ante el hombre negro.
512 x 388 - 54 KB - jpg
manuchao.net

dijous, 8 d’octubre del 2009

BLANC


Com és que no plou,
com és que el temps passa
i que l’aire és blanc
i la memòria no té temps
ni de records, ni de l’ànsia?

No hi ha núvols
ni història, és blanc...
Se me'n refot quasi bé tot,
sóc orfe d’esdeveniments
i els ideals són el terbolí
que és dilueixen
en l’aigua clara.

Fora, és tot blanc
i el vent és calma
però encara vull viure
una miqueta més
del vostre temps,
i compartir la vostra vida
i el meu destí.

La pantalla, és blanca
i només demana,
blanca , blanca...
tot és blanc,
sota un fons en blanc.