divendres, 13 de febrer de 2009

CA N'ESTEVENET DE PALAFOLLS



Avui hem anat a passejar per La Costa Brava els tres amics de sempre, en Cisco, l’Enric i jo. Amistat des dels setze anys, ara en diuen de pedra picada.
Hem anat a dinar a Ca l‘Estevenet a Palafolls. Na Maria la mestressa, va morir ara ha fet dos anys, el seu fill n’Esteve a encarregat a son pare, que triï les mongetes seques una per una, que hi havien dins d’un garbell, no n’hi ha d’haver ni una de corcada. En un racó del que abans era el celler, el vell Esteve amb un sedàs i amb molta cura i paciència, va fent passar les mongetes del ganxet, que després ens menjarem, una a una, quasi bé amb por de no molestar. Són com cervellets.....suaus i bons. S’enganxen al paladar, gust de terra, gust de mar, de cel blau i de castell medieval. Ja no sóc jove, em costa de pujar fins a dalt. Sort de N’Enric i en Cisco, que van més lleugers de pes i m’hi recolzo per baixar. És tota una sort tenir uns amics com ells.

Després, com iaios hem anat fins a Lloret, Tossa de Mar i Sant Feliu, tot un viatge de jubilats, un dia d’hivern. Que n’ets de maco Cisco, t’estimo Enric.

7 comentaris:

zel ha dit...

I tu també, que n'ets de maco, els saps agrair la companyia! Ja hagués menjat mongetes, jo també...Petonassos, Carles!

Assumpta ha dit...

Quina sort poder mantenir una amistat tan maca :-))

I aquestes mongetes tenen un aspecte impressionant... m'han fet venir una gana!!! ;-)

- assumpta - ha dit...

Heu triat un bon dia per trovar-vos, amb aquest sol lluent per tot arreu.
Que millor que un bon passeig per la costa brava i fer baixar aquest plat tant esplèndid!
Quina sort que pogueu seguir mantenint aquesta bona amistad al llarg de tots aquests anys!
D'això se'n diu AMISTAT!(en majúscules).
;)

merike ha dit...

Gràcies per compartir el teu dia preciós!
Quins bons amics són tots vostès !
Veuen ametllers florint?
No ho mai vist.
Bona nit des de la terra d'hivern.

Carles Casanovas ha dit...

Zel, Assumpta,-assumpta-i Merike, si és una sort tenir uns amics com els meus. No tothom pot dir el mateix. Si els mireu bé a les fotos i veureu
en els seus rostres la bonhomia com traspua de la seva pell.
Sí Merike, tots els ametllers estan florits i ahir les primeres violetes, van treure el cap, per respirar la primavera i son molt delicades i precioses com òpals. Visca la primavera !.

jacint matas abril ha dit...

Carles: Explica bé els tiberis que fas. No crec que tot s'acabes amb un plat de "seques", malgrat fossin del ganxet. Que més us vareu jalar abans de les postres i del cigaló?
BON PROFIT!!!

Jacint de Cal Pèsol

Carles Casanovas ha dit...

Jacint, estàs equivocat...o quasi...