Ahir, vaig sortir de l’Hospital de Can Ruti, després d’ haver-me trepanat la closca per buscar – com si fossin bolets- el forat per on se m’escola la vida, per on arriba la mort….
Un trepant al cap -sens anestèssia total-, no és una cosa agradable. És com si et belluguessin El Cervell. No fa mal, però tampoc és indolor, imagineu-vos el vostre Cervell collat a un Túrmix i tot el que sou , el que heu estat i el que podeu ser, a l’albir d’una batedora, tot plè d’esquirles de crani i trossets de Cervell…ai exs! ¡…
Diuen que d’ací a un mes, hi tornarán a la càrrega. Ara ja sabran el que tinc i el que tenen que cercar i guarir. Ho poso tot a les mans del cirurgià i de Déu
IMATGE: GOOGLE
