dilluns, 17 de setembre de 2007

El Rocar

Al Rocar,
sobre la Casa Alta,
entre el verd, la mar i els blaus,
he trobat un amagatall, teu i meu, nostre i vostre.

No em pregunteu pas com ha estat,
era tot just caminant,
fugint del soroll,
buscant el vent, trobant la pau.

He vist,
la ginesta florida,
l´he olorada.
Una abella s’ha envolat emprenyada.

Els matolls veïns,
són de flors blanques, flors d’estepa,
petites margaridoies
mullades d’esperança.

Amb un llargandaix airós,
ens hem espantat
al mig d’un salt.

He caigut ben pla
sobre un matoll d’espígol.

Tot veient el cel,
tot veient la nostra mar,
tot veient els nostres turons
he pensat que aquest lloc era el nostre i el vostre.

Era el teu i el meu.
No em preguntis pas com, era Tiana.

4 comentaris:

Bet ha dit...

Ei tiet!

Em sembla perfecte que escriguis els teus pensaments en un blog! Ja et dic que jo penso estar pendent de les coses que hi publiquis.

Un petó!

Carles Casanovas ha dit...

Gracies Bet,ets la namber uan de totes les meves lectores.
Sort per ço de que el meu hereu
Jordi m'avisat.
Ara em sento feliç i realitzat
Petons

merike ha dit...

la namber X sóc jo??:-))) bon cap de setmana, poeta!

換妻社團俱樂部 ha dit...

色a片
成人a片
色a片色情自拍影片庫
成人a片Live秀
夫妻做愛a片直播
免費a片下載無碼有
免費無碼a片
色a片免費看
免費無碼a片
校園美女a片影音視訊網