CORREM-HI TOTS

CORREM – HI TOTS.

Aquest últim pont de Tot Sants, i uns quants dies abans, han estat una mica mogudets. Primer, ens truca la nostra cosina, la Joana de Cal Rei, de Castellolí i ens diu que han hagut d’ingressar la tieta Conxita. Se li ha fet aigua als pulmons. Just ara que tanta falta fa al país a ella li sobra. Són coses de la vida o de la mort. Amb les proves adients ens diuen que té una insuficiència coronària.
Amb tot això, ens torna a telefonar la Joana, ha hagut de portar a urgències al tiet Venanci, amb uns dolors molt forts al pit. A les onze de la nit, correm-hi tots, Tito cap a Igualada. La meva dona, el meu fill Oriol i jo. Ens hi trobem a la Joana a la sala d’espera, és un bàlsam veure-la allà. Sort d’ella que els hi ha fet costat constantment. En Venanci, com sempre però fotut. La cadira, absolutament incòmoda, el tracte de “Manual per usuaris d’urgències”, sobre tot a les dotze de la nit.
A les dues de la matinada deixem l'Oriol a Castellolí, jo amb les presses, m’he deixat les meves pastilles, i sense sóc home mort per l’endemà. Cap a Tiana!...
Floristeria. Rams pels difunts. Cementiri de Castellolí. Avis de la Dolors, avi Carles, iaia Maria. Cementiri d’Igualada, avi Pau, iaia Rosa, Hospital Comarcal, per sort la Conxita millora! En Venanci se m’emprenya, com es normal, per un tema dels seus. No sé si pels interessos de les hipoteques!
Tant li fot, ahir la meva cunyada Teresa, ens va deixar marxar i s’hi va quedar sola. La veritat és que jo ja no podia més. Li ho agrairé sempre. Ara fa vint i quatre hores torno ha ser jo i la meva circumstància. Als meus agraïments a totes les meves nebodes , filla i fills coneguts Jordi , Roger, Idòia, Marta i Nando i especialment l’Oriol, que s’hi va quedar.
Esperem que en Venanci aguanti com un home, que faríem sense ell !!...