dijous, 25 de setembre de 2008

TARDOR


Una tardor,
un sol, una fresca
una esgarrifança
i una tarda que es mor,
esperant el capvespre.

La claror,
aprofita els darrers vestigis,
de la llum que agonitza,
i el sec del groc
s’arrapa al Rocar,
sota el verd intens
de la llum daurada.
Un vaixell segueix
sota l’horitzó del més enllà,
de la línia més llunyana,
mentre ara els núvols
s’omplen de roig.

Un pastor, un gos
i dotze ovelles,
donen voltes pasturant.
El xicot, agafa una pedra
i la llença sobre
les primeres besties,
anem, és hora de tornar.
Anem,
vaig a buscar a la Dolors.
que ara torna a casa.

Foto: Marta o Jordi

10 comentaris:

rebaixes ha dit...

Bona posta de sol,ben agavellada i tornar de tots cap a casa, sol, vaixell,ovelles i pastor i el poeta i la.... Preciós el poema. L'avi Anton.

jacint ha dit...

Benvolgut Carles: Tornes a estar "genial". Aquesta dscripsció de la tardor amb la lluminositat tan ben explicada sobre el Rocar m'ha posat la "pell de gallina". Veig que la teva poesia quan parla de la natura és sublim, també quan parles de l'amistat i temes entranyablement familars. Cada dia obro la pàgina per veure quina nova hi trobo.No paris.
Jacint

jacint ha dit...

Benvolgut Carles: Tornes a estar "genial". Aquesta dscripsció de la tardor amb la lluminositat tan ben explicada sobre el Rocar m'ha posat la "pell de gallina". Veig que la teva poesia quan parla de la natura és sublim, també quan parles de l'amistat i temes entranyablement familars. Cada dia obro la pàgina per veure quina nova hi trobo.No paris.
Jacint

menta fresca ha dit...

Hola amic,
el teu escrit, una petita basa d'oli en la meva vida que trontolla per tot arreu i que m'ha fet perdre la confiança en la persona i saber que no pertanyo a cap país, gràcies.

Carles Casanovas ha dit...

Mercès Avi Antón no té cap mèrit.
Ho estava veient, Com una foto i
click !

Carles Casanovas ha dit...

Vés en conta Menta Fresca, que de bades el oli bull i llavors pot fer
també molt de mal. De mi pots enfiart'en.

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Com sempre, preciós escrit.

M'acabo d'adonar d'una cosa. Jo em dic dolors i el meu company es diu carles. casualitat ?????

I en saps un altre? ara que ningú no ho sent. No crec que arribi a portar tans anys com tu. No se que m'ho diu.

Una forta abraçada

Carme ha dit...

Quine s fotos que et regalen aquest joven! No m'estranya que t'inspirin aquests poemes.

Carme ha dit...

Quine s fotos que et regalen aquest joven! No m'estranya que t'inspirin aquests poemes.

Carles Casanovas ha dit...

Horabaixa, deixem ser una mica frívol,el meu fill N'Oriol que és molt savi, diu que la casualitat no existeix.

Jo més haviat sóc partidari de creure en les analogíes, les empaties i en les conjuncions, ja veuràs, veure passar tants avions i pensar en una mateixa persona...per força s'estableixen uns vincles i complicitats més en lla de la casualitat...és tornar a la CAUSALITAT D'això en podrem escriure un llibre.