dijous, 9 d’abril del 2009

CAVA PATXÓ


Demà a Cal Patxò
a veure els tiets,
que cada dia són més vells.
És una visita prevista ,
hi anem amb el meu fill, a degorjà
unes quantes botelles de cava.

El cava d’en Venanci,
és un cava fet per ell.
Només en té un miler,
d’ampolles
i a mi m’agrada
veure’n l’el·laboració
tan artesana
i amb resultats tan celebrats,
que sempre, quan en beus,
el dinar acaba en gatzara.

El Cava Patxó,
és un vi de celler,
sense etiqueta ni marca
amb gust a teles d’aranya,
mistel·les d’amor,
i dolces ratafies
i eines i arpiots i xapus...
i corts de porcs
que ja no hi són,
i una comuna,
i un urinari,
que no s'usen,
i bótes buides
i una col·leció d’interruptors,
que obren les llums
de les savieses
i les ganes de viure,
i cups de most,
recoberts amb foncs
renegrits pels temps,
i amb l’olor del futur
que s’acaba...

Vi ranci d’en Venanci,
demà en faré un tast.


8 comentaris:

rebaixes ha dit...

Em fas dentetes,,, Jo anyoro aquell vi del Priorat de la Vilella Alta, al celler profund o dalt la golfa, vi que quan el posaves a la boca semblava un cordial, però quan baixava ala bassa retornava i sabies el que era, aquell gust quasi menja espessa... `però no emborratxava a ningú, un ja se'n cuidava de no omplir massa el got, si erets prop la llar de foc, quate gots contades qu quedaven al cul eren lleençades al flam i semblava trilita... focs d'artifici barats que demostraven la consistència d'aquell beure. Gaudiu per mi,quasi us tinc una miqutona d'enveja. Anton.

Assumpta ha dit...

"Vi ranci d'en Venanci" :-) Quasi sembla que li hagis fet ja un slogan publicitari de bo que deu ser :-))

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, és veritat la Marca podria ser Vi Ranci d'en Venanci. Llàstima que estiguin tan vellets, que no és puguin ni moure. Ahir, els vaig trobar molt decandits i malalts. Estic trist, la vellesa és molt fotuda i no te remei.

rebaixes ha dit...

BONA PASCUA i que la mona... Anton.

Anònim ha dit...

il pleut a BCN tous les jours...
quina llastima
Merike

Assumpta ha dit...

Si entro aquí i llegeixo que dius "estic trist" jo també em poso una mica trista... tot i que t'entenc. Has dit al meu blog que no et trobaves gaire bé i quan no estem massa fins, estem tristos. A mi també em passa...

És cert que la vellesa té coses molt fotudes, no diré pas que no perquè ja em diràs que aconseguiria... a més, recordo perfectament a mon pare quan ho deia i tampoc es trobava bé, i també es posava trist... Però tot són moments... i estic segura que hi haurà moltes coses que et poden animar: la visita dels fills o dels nets, escoltar bona música, llegir un bon llibre amb calma i sense presses, escriure una mica al blog...

I la vellesa també té coses fantàstiques :-) La gent gran solen ser una companyia molt maca... A mi m'agradava quan el meu pare ens explicava coses, o veure quan feien una partideta de cartes amb la mare... o una d'escacs amb en Roger (el seu net gran i nebot meu). Recordo quan feiem una "porra" del Barça i del Madrid i ell (culé fins al moll de l'os) posava resultats dolents per al Barça perquè deia que així segur que guanyarien jajaja (tenia mala sort en el joc jiji)... i jugar al parxís amb ma germana!! I es feien uns bons farts de riure :-))

No deixis que la tristesa es quedi massa estona... Quan ja t'hagi empipat una mica, fes-la fora!!

Una abraçada molt gran!! :-))

rebaixes ha dit...

Bé, Carles, com ha anat això de la mona?-- Allà ha REBAIXES he deixat una flor o rosa virtual pintada per mi, si et fan goig de dedicar-la a la mestressa, ets ben amo.-- Que tots tinguem un bon dia.Anton.

Assumpta ha dit...

Hola!! :-)) Com van aquests ànims? :-))

Passo només a deixar una abraçada i a dir Bona nit!! ;-)