LA BELLESA

He vist, pitxant en el Google el post de l’anglesa Susan Booyle, que per fi és dóna la prioritat a la bellesa veritable, al que té realment el valor i al mèrit, davant la mediocritat i a la manca de preparació i estudi. Fantàstica la lliçó que ens ha donat la Susan, en contra la mediocritat de tantes i tantes veus i grups dels Chiquiliquatres & Co....
Chapeau! Susan, pels que som lletjos i en nom d’ells gràcies, ets preciosa ets com una merla refilant al capvespre, ets la bellesa autèntica i l’esperit dels que no som agraciats.

No et cal, ni en vulguis pas de consells de dietistes, cirurgia plàstica, ni classes de passarel.la. Ets preciosa, ets perfecta... Susan no canviïs, el món té tot el dret a posseir-te tal com ets... en català, tal com raja !...

Ara després d’escriure aquest post, me n'aniré a veure el partit del meu Barça que jugarà la final de la Champions.

Ha acabat el partit i hem guanyat per dos a zero. Dic la mateixa cosa, el Barça és perfecte !...i tot l’equip ha demostrat els fruits de la convicció, les idees i el treball ben fet. Dins la grandesa s’ha demostrat que hi cap també la humilitat.
Visca el Barça, Visca en Pep i Visca Catalunya !

Visca la Bellesa !

Del Google:
Aqui puedes ver Susan Boyle Memory ...
400 x 337 - 30 KB - jpg

visca el barça ...
400 x 294 - 127 KB - jpg
www.forocoches.com
salvayreyes.blogspot.com

DISSABTE A TIANA

Jo em pensava que quan fos vell,
se me n'aniria la tonteria de la jovenesa.
Doncs no, ara que sóc vell xaruc,
encara penso i somnio en tonteries
que fan sentir que el meu cos
quasi invàlid, pot volar per damunt
de les valls verdes i els blaus eternals.

És clar que tinc la sort del Maresme,
de la meva Catalunya, la meva família
i els meus amics ...
Avui, com cada dissabte,
he anat al Casal, i
com cada dissabte
m’he pres una flauta.

Meravellosa rutina,
això ja és tradició
i els amics sempre hi són,
un dia uns, l’altre dissabte
els altres,
després, ve a buscar-me
la meva Dolors,
ve de ca l’Anita,
de Ca n'Aixelà,
i de Can Cuní a buscar peix per l’arròs
i queviures per la setmana.

Més tard arriben a casa,
tots a menjar la paella
de la iaia. Avui com sempre
ha sortit boníssima,
i sinó el fideuejat,
i sempre la companyonia
i l’amor dels meus.
És dissabte tarda,
Avui juga el Barça.
Tinc la gran sort
de viure a Tiana.

"TÍA BUENA"!...

Estava estenent la bogada al terrat de casa , quan tot d’una, de la Plaça dels Enamorats ha sortit una exclamació sorollosa, vital i barruera...- “Tia buena!...”
Feia temps que no sentia a dir aquesta “floreta”, altrament dita en el idioma hispànic “piropo”.
He quedat commocionat per l’efervescència d’aquesta manifestació vital, d’amor a primera vista.He tret de seguida el cap per la barana, per veure la dona maca, però no he tingut sort, la plaça estava buida i deserta....la dona meravellosa de la que m’havia fet il•lusions per veure-la, no hi era, el món és efímer, només els que volten pel carrer, tenen la sort de veure les femelles agraciades per Afrodita.
He vingut cap l’ordinador i en el Google he cercat “Tía Buena”, no he tingut sort, no era ni tant sols una pàgina pornogràfica... no és el meu dia.

LES CODINES DE SANT FELIU.

Avui he despertat a Sant Feliu,

sobre les codines roges
del carrer Barcelona
i m’ha fet il·lusió
d’escoltar als meus fills,
encara petits, reclamant
la llet amb Cola Cao i les galetes maria
per sucar-hi els records de vida.

Després, mentre tu dormies
he navegat amb les barques
de les meves mans,
buscant els teus ports
i les teves badies.

Què fas...
val més cercar el raser
dels vents
i posar-me a aixopluc
de la vellesa.
Ja no hi som
a Sant Feliu
i les teves codines
son blanes ... amor.

ROSELLES A MARGANELL

Les primeres flors de primavera,
els primers esclats de sang nova
i els primers desitjos d’un nou dia,
d’un nou alè, d’un nou viure
un jorn darrera l’altre.

Un roig intens a Marganell,
sortint del Bages estimat,
després de Sant Benet,
sota l’abraçada de Montserrat

al peu de la carretera....

- Que tenen algun problema ?
- Mercès noia estimada,
no és corrent trobar-se algú com tu
oferint auxili no demanat.
- Mercès noia de Marganell.



Que els vents del futur
et siguin propicis,
i les Margaridoies salvatgines
omplin el teu entorn,
amb les olors i les flaires
sota l’ ombrall dolç
de la gran muntanya.

Fotos: Francesc Borràs

23 DE FEBRER DE 1981

El vint-i-tres de febrer de 1981, cap a la vesprada vaig tenir por. A les onze de la nit van passar per davant de casa un grup d’energúmens, cridant, fent gatzara i crits contra C.D.C., la Generalitat de Catalunya i el president Pujol i vaig temer per la meva integritat i en conseqüència per la dels meus fills i esposa. Jo era una persona coneguda en el meu poble, per la meva militància política i per la meva posició antifeixista.
No vaig pas amagar-me ni fugir, però vaig prendre una decisió que crec fou un xic covarda i prudent, omplint un xec en blanc, per si passava alguna cosa i jo no estés a casa en data posterior al vint-i-tres de Febrer... no fos cas que tornessin aquells bèsties i fessin alguna malesa contra mi.
Vaig guardar el taló dins de l’Enciclopèdia Catalana en una pàgina convinguda, li ho diguí a la Dolors i m’expressà :

- Vols dir que no exageres ?

- Ací no hi farà cap mal, oi ... ara ja ho saps.

He guardat aquest xec, per tenir constància de la vergonya d’un dia i ser notari de la meva història. Ara suposo que no cal guardar-lo i el faig públic. La Gran Enciclopedia Catalana m’ha servit de caixa forta.

LA HISTÈRIA I ELS PORCS.

És una vergonya l’embolada que s’ha fet amb la grip dels porquets, però penso que aquí no s’ens ha dit tota la veritat. A Mèxic pel moment i ara, no arriben ni a un mort, per cada milió d’habitants. A mi tot aquest seguit d’informacions i alarmes , em sonen a focs d’encenalls i a un pur “marketing”, destinat a no sé què i perfectament planificat, per alguna companyia que dèu tenir interessos en la fabricació de mascaretes i vacunes.
Mentrestant els grans perjudicats, son les companyies de transports, turístiques i cadenes d’hotels.
Jo per si no fos cas a ca meva, he extremat la higiene personal. Em rento les mans, em dutxo cada matí i sobre tot menjo una mica de pernil cada dia...

Imatge del Google:
Que ve el llop !
280 x 210 - 14 KB - jpg
weib.caib.es
[ Més informació de weib.caib.es ]