dissabte, 16 de maig de 2009

ROSELLES A MARGANELL





Les primeres flors de primavera,
els primers esclats de sang nova
i els primers desitjos d’un nou dia,
d’un nou alè, d’un nou viure
un jorn darrera l’altre.

Un roig intens a Marganell,
sortint del Bages estimat,
després de Sant Benet,
sota l’abraçada de Montserrat
al peu de la carretera....



- Que tenen algun problema ?
- Mercès noia estimada,
no és corrent trobar-se algú com tu
oferint auxili no demanat.
- Mercès noia de Marganell.



Que els vents del futur
et siguin propicis,
i les Margaridoies salvatgines
omplin el teu entorn,
amb les olors i les flaires
sota l’ ombrall dolç
de la gran muntanya.


Fotos: Francesc Borràs

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

quins petits espectacles de la natura

Carme ha dit...

M'ha semblat un bon moment per acol·leccionar... o potser més d'un. Una moment múltiple.

Carles Casanovas ha dit...

Jesús, és un espectacle gloriós la vista de Montserrat des de Marganell, sobretot acompanyat dels amics de l'ànima des de fa cinquanta anys !
Carme, la vida és tot un recull de mals i bons moments. Jo escullo els bons, que els dolents ja venen sols.

rebaixes ha dit...

Ja et torno a veure amb l'optimisme a coll.Que tu hi faltes per aquí donant guerra i consells expresant sentiment i emocions que no som de suro...
Estic content de saber de tu.Anton.

jacint matas abril ha dit...

Carles vas fer bé d'anar a Marganell. És un poblet petitó però amb molt d'encant, més encara, si vareu anar a dinar a Can Ramón, restaurant molt "culer" i de plats com Déu mana. El mató de Marganell és deliciós. Desprès del Monestir de Sant Benet de Bages val la pena omplir la tripa a Marganell i gaudir de tot el qué expliques. Et torno a veure optimista i això em complu.
Jacint de Cal Pèsol

Carles Casanovas ha dit...

Debades, Antón de l'ànima necessitem una recàrrega de bateries !

Carles Casanovas ha dit...

Jacint una tia avia de la meva dona era la que fabricava el famós mató de Montserrat que després venia a les parades dalt a la plaça del Monastir.

Josep Jorba Casanovas ha dit...

Tete, a la mama li encantava tant Marganell i el seu entorn...!!
Gràcies per recordar-m'ho.

zel ha dit...

A tu si que convé que tots els vents et siguin propicis, i les olors benèfiques, i l'amistat inquebrantable, que t'ho mereixes tot!

Assumpta ha dit...

Oh, oh i mil vegades oh!! Montserrat què preciós!!

I el Bages, el meu Bages de quan era petita :-))