dimarts, 2 de juny de 2009

BARÇA A ATLANTA (GEÒRGIA)


Jaume, fill de ma germana,
des d’Atlanta, a la Georgia, on treballes,
m’envies per l’espai intemporal,
un mail d’admiració cap el Barça,
l’equip on hi va jugar el teu avi, en Carles.

Ca teva, va convertir-se en l’ambaixada,
dels sentiments culés, el dia del Partit,
del gran Partit, del partit de tots els partits
i ara tens por...
de quedar-te orfe, sense l’equip
dels teus, vida dels teus
i sense les emocions del dia a dia.

Els culés som l’absurd,
som el moviment Brownià,
som la rehòstia Jaume Lele... però
sempre ens quedarà Madrid,
dos – sis i després Roma
malgrat en Berlusconi.



Però no t’espantis,
ens queda un Gassol,
per projectar els sentiments
barcelonistes i catalanistes
en terres americanes.

Ja li has explicat a N’Albert,
què és Catalunya i que és el Barça...
Ara, quan vinguis,
ja li explicaré que el seu rebesavi
va jugar amb el Barça,
en temps de Samitier,
d'en Ricard Zamora
del debut de l’Ascarone,
quan els camps eren de terra
i la gespa de pedra picada.
Temps on es forjaven sentiments
amb joventuts passades,
temps de mancomunitats i esperances,
temps on es va inventar el futbol
i les pilotes no eren rodones.

Temps de repúbliques
i monarquies,
dies de republicans,
dies d’anarquistes
i esperances de revolució,
dies del Llibre d’Or del Futbol Català,
d’en Miquel Casanovas



i d’en Carles el seu germà
d’en Samitier, d’en Zamora
i d’en Meia, el teu besavi,
del carrer Castanys i la plaça,
d’en Calsina, el pintor
que pintava torres d’aigua
i del carrer Xuclar ...

Barça, Barça, Barça! ...

Foto 1.- Equip Futbol Club Poble Nou març 1923
Foto 2.- Samitier al centre amb Carles Casanovas, contra l'Espanyol
Foto 3.- Miquel Casanovas
Foto 4.- Miquel Casanovas evitant un gol
... de l'àlbum familiar

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres Carles!! Això sí que és maco de poder explicar :-)

Amb un somriure he estat mirant totes aquestes fotos (que les he clicat fer fer-les més grans) :-)

Doncs enhorabona per la part d'autèntica sang culé de la família :-))

Carles Casanovas ha dit...

Ja ho veus Assumpta, sang culé, si,
sang i rauxa...però és que el Pare i
l'avi van ser uns endavantats a la seva època i això ens ha deixat marcats per tota la vida.

jacint matas abril ha dit...

Recony Carles quanta història. El meu cervell no dóna per tant. Però: VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA i perquè no VISCA TIANA neta de sociates i botiflers.
Jacint de Cal Pèsol

Assumpta ha dit...

Ah!! ja està bé que et deixin marcat amb els colors blaugrana, eh? jajaja

menta fresca ha dit...

em perdo entre el pare i l'avi, quin dels dos jugava amb el Barça? per que poder es van coneixer amb el meu de iaio, En Ramón Bruguera,
ja has vist el meu escrit ??
http://elmeumonparticular.blogspot.com/2009/05/homenatge-al-barca-any-1920.html

Carles Casanovas ha dit...

Menta jo no hi era i no se si van jugar junts, però crec que no, en Bruguera era vint anys més jove !
Les fotos son dels anys 20, el meu oncle el porter va ser el suplent a la Selecció d'en Ricardo Zamora.
No he vist el teu escrit, ara hi poso solució.