dissabte, 7 de novembre de 2009

L'ECLIPSI


He trobat l’eclipsi del 16 d’agost.

Aquesta poesia l’he trobada a dins d’una llibreta d’apunts, que va regalar-me Menta Fresca, l’havia oblidat i ara retrobada, la torno a la vida, crec que forma part de la meva poca memòria.

M’estan robant un tros de lluna.
La mar que vivia, ara s’ha mort
i els grills negres
de la negra nit han plegat
les ales per acompanyar la negror
dels xerrics dels seus èlitres.

Un llop de boca negra
ha udolat i ha ofegat
la lluentor de la mar.

Els gossos estan inquiets,
... només el casquet del Pol Nord,
i fa fred
i fa angoixa
i m’esgarrifo dins la negror.

Fa fred,
la mar –ara- no brilla,
negra nit de la nit més negra,
m’estan robant la lluna
i jo no hi puc fer res.

Una embafadora olor a gessamí
inunda la foscor
i la claror furtada.
Baf a corona d’enterrament,
corona de, i per morts.
Son les onze

i la claror comença
a tornar des la tenebra...


Del Google
587 x 536 - 27 KB
massimoriccardi.com




7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Final amb dos versos d'esperança...
Quan torna la claror, marxa la por.

M'agrada moltíssim!!

Carles Casanovas ha dit...

Si Assumpta, com sempre torna La Lluna i torna l'esperança i tornar a començar !

rebaixes ha dit...

Patia per que l'eclipsi no fos més que això... Al final com en tots els e. retorna la llum. Bon retrobament poètic.Anton.

Uri ha dit...

Pujar i baixar,
Renéixer per remorir per poder tornar a rerenéixer
i volta que voltaràs.
Encara que la mar no brilli, dins hi ha peixos
que si que brillen.

Ho saps molt bé:
Apartant la foscor, la Lluna brilla en el Cel

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Un plaer llegir-te. Sort que has trobat l'escrit. El podem gaudir.

No pares tens una inspiració envejable.

Una abraçada

zel ha dit...

Preciós, un escrit que no té pèrdua. Un petonàs, Carles!

menta fresca ha dit...

la conserves!!!
gràcies amic!
la coneixes la historia d'aquesta llibreta?