dissabte, 7 de novembre del 2009

L'ECLIPSI


He trobat l’eclipsi del 16 d’agost.

Aquesta poesia l’he trobada a dins d’una llibreta d’apunts, que va regalar-me Menta Fresca, l’havia oblidat i ara retrobada, la torno a la vida, crec que forma part de la meva poca memòria.

M’estan robant un tros de lluna.
La mar que vivia, ara s’ha mort
i els grills negres
de la negra nit han plegat
les ales per acompanyar la negror
dels xerrics dels seus èlitres.

Un llop de boca negra
ha udolat i ha ofegat
la lluentor de la mar.

Els gossos estan inquiets,
... només el casquet del Pol Nord,
i fa fred
i fa angoixa
i m’esgarrifo dins la negror.

Fa fred,
la mar –ara- no brilla,
negra nit de la nit més negra,
m’estan robant la lluna
i jo no hi puc fer res.

Una embafadora olor a gessamí
inunda la foscor
i la claror furtada.
Baf a corona d’enterrament,
corona de, i per morts.
Son les onze

i la claror comença
a tornar des la tenebra...


Del Google
587 x 536 - 27 KB
massimoriccardi.com




dimarts, 3 de novembre del 2009

CANYES D'HIVERN


Ha arribat, de sobte, la tardor,
fa fresca i el sol no pica.
És gris,
haig de recollir la roba estesa
i els gossos s’estan a la cuina
ajaguts davant del radiador,
aprofitant la calor
que avui el sol nega.

Diuen que demà plourà,
i que el fred romandrà.
no pas massa però,
les canyes – segons els entesos -
no tenen plomalls
i sens plomes no pot haver-hi fred,
els plomalls, són la rúbrica
per un hivern fred,
el pacte entre els déus
i els pagesos.

La riera és en calma,
esperant una torrentada
per fer neteja i bugada.

Els plomalls son els pincells
del proper hivern,
només els hi falten les pintures,
els llamps hi posaran el color
i el vent de la tardor
hi posarà la mà del Creador.

Jo m’ho miro
amb ulls indulgents,
veient passar els vents,
esperant la tamborinada.

Que troni d’una vegada...
que volin els estornells
i els núvols creixin
per damunt del meu Rocar !