dimecres, 17 de febrer de 2010

LA FONT DEL POBLE


La Font del Poble,
fa una aigua fresca i clara.
A la font del torrent
hi anem amb la mare,
cap a la vesprada.
Fa una aigua gelada,
fresca i clara,
com la seva mirada
tan dolça...com el seu bes,
tendre i proper.

La mare està enterrada
sobre la font,
on el sol escalfa
i els ocells canten
cançons de primavera,
allà on trencava
els càntirs, jugant
a mullar-nos
tot bufant pel broc gros.
amb en Josep Maria
de Cal Carboner ...

No ho faré mai més
mama...
home Carles...!
- demà hi aniré sol,
o amb en Pere de Cal Bon Home,
que no és tant enjogassat
i no em fa córrer.

Quan sigui gran mare,
i guanyi molts cèntims
et compraré un càntir.
Vale...?
Si Carles, Vale
i somriu dolça com sempre....
Fins aviat Mare !

6 comentaris:

jacint matas abril ha dit...

Tornar a les arrels. Molt bè Carles. La teva poesia és un càntic a la vida serena i familiar d'un temps que anar a buscar aigua a la font era un fet molt identitari. tots hem jugat amb l'aigua del cantir i no sé prquè els cantirs sempre els hem trobat interesants. A casa en tinc 25 de diferents llocs.
Tots anirem a beure ,un dia, de l'aigua cristalina de l'Apocalipsi.
Jacint de Cal Pèsol

Assumpta ha dit...

I vas comprar el càntir, Carles? :-)

Sou tu i la mare? :-) M'agrada molt, moltíssim aquesta foto!!

Carles Casanovas ha dit...

JACINT, tots hi anirem a beure de l'aigua de l'Apocalipsi, allà hi
veurem la veritat final i el llibre
de la mort i de la vida...

ASSUMPTA, en aquesta font a l'estiu
hi anava a buscar l'aigua cada dia
amb uns càntirs de fang marrò,que feien l'aigua fresca.
Després,amb vaixells fets de fulles de canya fèiem carreres !

merike ha dit...

Les teves fotos i paraules m'agraden molt! Et envio una fragment d'un poema. La lectora és la meva mestre de la llengua;)
La Font de la Vila
Bon cap de setmana!

Josep Jorba Casanovas ha dit...

I jo, a aquesta font hi anava a jugar... i recordo que el broc era de ferro colat i com podeu veure, t'havies d'ajupir molt per a beure-hi directament, que era el que a mí m'agradava. Xumar, en deiem...

Carles Casanovas ha dit...

M'agrada que ens passajem pels mateixos recons i fonts. És maco
oi?