diumenge, 5 de desembre de 2010

AHIR VAIG SORTIR DE CAN RUTI...



Ahir vaig sortir de Can Ruti,
Encara amb les ferides obertes,
Amb el cor encongit, i amb neguit de viure.
Sembla que m’han fet un bon pedaç¡

Ara no cusen... sóc com una cremallera.
Pot ser que el meu Cervell,
Després de tantes proves,
Estigui dividit com un “Carpaccio”,
Ara en diuen TAC…
Tot gràcies a uns àngels de la guarda,
Dr. Añez i cares verdes ,
Sens rostre i ulls brillants…
Sóc com Matrix,
Sóc com un àngel ressucitat,
Amb pensaments de suro
I ànima fina i fràgil,
Com un full de paper de ceba.

Amics, torno amb vosaltres
D’un curt viatge
Al regne del mai.

6 comentaris:

Margarida ha dit...

I aquí ens tens a tots nosaltres molt contents de tornar-te a llegir, no aquests "pensaments de suro", sinó aquests mots de vida!

Tots estem fets de pedaços, encara que a vegades les cicatrius no siguin tan evidents com les teves...

Una abraçada ben forta!

Carles Casanovas ha dit...

Margarida de Tiana, estic content de que precisament tu, hagis estat la primera en deixar el teu comentari,
la bona gent de Tiana, sou meravellosos!

merike ha dit...

Estic contenta, de moment ha anat tot bé! Petons!
Aqui a Finlàndia tenim la festa de la independencia avui!
El palau presidencial

Assumpta ha dit...

Quina il·lusió tornar-te a llegir!! :-))

Jo crec que aquests metges en saben un munt perquè, per molt que remenin, obrin i cusin... tu segueixes escrivint igual de bé! :-))

horabaixa ha dit...

Hola Carles,

Vaja, no esperava una entrada d'aquest tipus. Espero que a partir d'ara tot bé.

L'escriptura de suro res de res.

Cuida't molt i una forta abraçada

Carme ha dit...

Hola Carles,

Molta sort amb el teu nou pedaç, cuida't molt i que et milloris del tot!