CANSAMENT, FISIOTERÀPIA ….

A les nou ha trucat puntualment,
Amb el peu esquerra deu
i deu amb el peu dret
Amunt i avall,
Avall i amunt, deu vegades , deu.

Ara arronsa les cames,
primer la dreta
després l’esquerra,
deu vegades, deu.
Aixeca els braços
Tot aspirant,
treu l’aire lentament
tot baixant.
Reposa.
doblega les cames...
Ës l’àngel de la guarda
un día si ,
un día no.

I després caminar,
i caminar pels carrers
de la meva Tiana,
cada dia el mateix cami,
cada dia el mateix destí.

Dibuix del Google:

fisioterapeuta.jpg

400 × 277 - ¿Que valoran los pacientes

con ictus de sus tratamientos de fisioterapia?

neuroreha.blogspot.com

SOBRE LA RATLLA DE LA MAR

Just sobre la ratlla de la mar,
on acaba el blau intens,
comencen els núvols
blancs i grisos...
creixen i creixen
sota de casa meva
per on surt el sol,
per on ix la vida
a la dreta del Rocar,
mentre un Arc de Sant Martí
puja des de l’aigua
fins el núvol.

És un Arc que només
arriba fins l’entresòl,
fins on comencen les castelleres..
I fa sol...
Demà és Nadal,
Fa dos mil deu anys
que Jesús és nat...

Horizonte
499 × 324 - 45 k - jpg
foton.cyberbask.net
Del Google

NADAL 2010

S’apropa el Nadal
i enguany per a mi
té un significat especial,
és el triomf de la claror,
he vençut -de moment-
la negror, el dubte i la invalidesa.
Puc caminar
i pensar que tinc una certa perspectiva
de vida intel.ligent.

Puc raonar i esperar.
Veure-os i gaudir de tots.

He vist la gola del fi
i he vist com s’atançava
de forma imparable
la decrepitud que m’allunyava
de vosaltres i de la vostra companyia.

Bon Nadal, un any plè
de ventures , salud
i harmonies de vida.

Pau, pau i pau al món.

1a Guerra Mundial
Treva de Nadal
Del Google

LA ROSA, LA VIDA...

“L’important c’est la rose, l’important...”

Estaba escoltant i veient
i vivint els temps passats,
ara que començo a caminar
pels camins de la vida.

I com que estic ple
d’esperances, a la betzinera
de la vida, els hi he dit
curull, fins a dalt !
En Gilbert Bécoud
m’ha tornat als disset
i m’ha dit que l’important,
és la Rosa, l’important.

"Toi et moi. "

Del Google:
La rosa mira al sol
anabel-tiempodeluzysom

TORNEM-HI

N’Enric ,el meu vell amic
de l’ànima, m’acaba d’enviar un missatge
per mail,que és com en diuen ara,
recordant-me que hem de tornar
a refer les trobades filosòfiques,
acompanyades
d’unes mongetes del ganxet.

És sempre bo i saludable
practicar aquets ancestrals costums,
encara que jo optaré
per l’estofat de patates.
Això si...
Ecològiques, amb un bon vi
del Maresme, de Cal Estevanet,
amb seu a Palafolls.

Tinc ganes també de tornar-hi...
A en Cisco també li agrada
i després ens hi trobem tant bé
parlant del Tripartit ,
que ens sentim
salvadors de la pàtria .

Foto del Google

EL NOU MÓN.

M´he despertat molt d’hora
i el sol encara no havia eixit,
tot era negra nit,
encara no s’albirava l’albada
i he decidit ple de mal humor
veure la televisió.

Just posar-la començavan un concert...
Tu tu tururu, tu tururu ra...
Desde la gran sala d’un teatre,
els primers sons d’una de les meves
simfonies preferides.

En Lorin Maazel amb l’orquestra de Nova York,
"Simfonia del nou món"
ha estat magistral .

M’ha canviat l’humor,
El món és meravellós
i es començen a endevinar
els llums
i per fi el sol inunda
la negror.
Visca el món
i visca la Vida,
Fa fred, però tant li fa.
El nou dia és nat.


WONDERFULL ! ! !

Fotos del Google

DR. JOSÉ DAVID ÀÑEZ DURAN

N’Àñez és el meu cirurgià,
Jove, molt jove,
escandolosament jove
i amb cara de ser
el primer de la clase.
Amable i amb els ulls brillants....
dóna confiança...

Es clar. T’hi va el cap
i la vida. Els seus ulls, els seus ulls,
tan joves, et donen la seguretat
de l ‘inexpert, la transparència
de l’infinit, on el món s’acaba
i comença el més enllà.

Ara sóc al més ençà,
la vida continua i encara sóc
i penso, estic viu i puc
veure la mar blava,
i el xiprer del veí.
mogut pel vent de l’hivern.
i tot gràcies a n’Àñez
i al seu equip de mestres,
tots de color verd .

N’Àñez, és com el pare
que m’ha donat la vida,
per a mi és com Déu ,
que m’ha sustret de la mort.

Demà, quan surti el sol,
sortirà perquè jo camini
i pugui veure els passos per donar.
i donar gràcies a Déu
i al Doctor José David Àñez Duran.

Imatge del Google

EL PASSEIG

El meu fill n’Oriol abans
de dinar ha vingut a buscar-me,
per fer una passejada ,
i a fe que l’hem feta!

A mida que més caminava,
més ganes tenía de donar
un altre pas,
i després un altre... i un altre !

Tot d’una m’he trobat cansat...
Llavors hem tornat a casa
Hem arribat,
Jo cansat com un ruc
que es cansa.
Però content d’haver
pogut fer un quilómetre.
Pels vols de casa meva...

Tornem Oriol
que les cames em fan figa,
però el cervell tant malmès
encara te ganes de lluita.

Que n’és de maca Tiana,
que en són de bells
els seus carrers.

Ha passat una famelleta
i me l’he mirada.
Els seus ulls eran negres,
les seves formes rodones.
Tornem a casa Oriol
que tinc gana!

Foto del Google
Oriol París

VIURE

Són tres quarts de nou ,
i estic a casa després d’un dia
curull d’emocions i joia.
amb tota la famíilia,
fills i néts, esposa i gossos.

Un dia com un altre
i un cap que comença
a tenir sensacions raonables
i passions que fan fer-me
més humà i més fràgil.

Ara , a la mansarda
veig els llums dels avions,
com s’atansen
per arribar a Barcelona.

Tota aquesta gent
serán abraçats per
qui els espera
amb delit de noves
i aventures recents
de paisos llunyants
amb emocions buscades.

Tornem-hi que això
és la vida que ens deixa
el viure,. VISCA ! !

AHIR VAIG SORTIR DE CAN RUTI...

Ahir vaig sortir de Can Ruti,
Encara amb les ferides obertes,
Amb el cor encongit, i amb neguit de viure.
Sembla que m’han fet un bon pedaç¡

Ara no cusen... sóc com una cremallera.
Pot ser que el meu Cervell,
Després de tantes proves,
Estigui dividit com un “Carpaccio”,
Ara en diuen TAC…
Tot gràcies a uns àngels de la guarda,
Dr. Añez i cares verdes ,
Sens rostre i ulls brillants…
Sóc com Matrix,
Sóc com un àngel ressucitat,
Amb pensaments de suro
I ànima fina i fràgil,
Com un full de paper de ceba.

Amics, torno amb vosaltres
D’un curt viatge
Al regne del mai.