diumenge, 27 de març de 2011


“Quan jo n’era petitet,
Festejava i presumía.
Espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia”

Ara ja no en sóc petitet,
però encara somnio,
encara guardo l’anell,
per si la força m’oblida.

“ai clavell morenet,
estimada rosa del dia”

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Aquest jove tan ben plantat deus ser tu!! :-)) Mira'l ell quin goig que fa!! hehehe

menta fresca ha dit...

hola Carles,
bonic escrit, teu suposo.
Vaig llegint, vaig passant, sense fer massa soroll no sigui que la vida, se n'adoni i encara m'ho posi pitjor...
sssssss
Desitjo que estiguis be.

Carles Casanovas ha dit...

menta fresca, l'escrit és en part meu i en part d'una cançó tradicional de mitjans del mil.leni passat. Estic content que em diguis alguna cosa, l'alfàbrega esta perfectament, encara que no creix massa. Un petó.

merike ha dit...

Un home molt maco i bo a la foto:) Que és el canço tradicional? Em sembla familiar, com és possible?
Els Animals diuen (potser:):
"La meva fe era molt més fort
Jo creia als proïsmes
I era més vell llavors
Quan era jove"..

YouTube - Eric Burdon & The Animals- When I Was Young

Bona nit!