dijous, 23 de febrer de 2012

EL SILENCI DE LA NEU

M’ha despertat un silenci
de mantellina blanca.
Fora, ocells muts i amagats
s’arrauleixen enfredolits
sota els romanins i els grèvols.

Estic bé sota les flassades
de llana, pesants i aspres,
en una cel•la emblanquinada
i un llit que grinyola sorolls
de somier antic.
Flaires a florit i a rònec.

Escolto la calma del meu repòs
i miro en les parets
dibuixos dels escrostonats
de calç antiga i laminada.

L’aigua és freda
dins l’aiguamans de la tauleta,
com el glaç de fora,
com el meu silenci,
com aquesta matinada
sobre la mar plana.




Fotos cedides per la Família Canas