M’ha despertat un silenci
de mantellina blanca.
Fora, ocells muts i amagats
s’arrauleixen enfredolits
sota els romanins i els grèvols.
Estic bé sota les flassades
de llana, pesants i aspres,
en una cel•la emblanquinada
i un llit que grinyola sorolls
de somier antic.
Flaires a florit i a rònec.
Escolto la calma del meu repòs
i miro en les parets
dibuixos dels escrostonats
de calç antiga i laminada.
L’aigua és freda
dins l’aiguamans de la tauleta,
com el glaç de fora,
com el meu silenci,
com aquesta matinada
sobre la mar plana.
de mantellina blanca.
Fora, ocells muts i amagats
s’arrauleixen enfredolits
sota els romanins i els grèvols.
Estic bé sota les flassades
de llana, pesants i aspres,
en una cel•la emblanquinada
i un llit que grinyola sorolls
de somier antic.
Flaires a florit i a rònec.
Escolto la calma del meu repòs
i miro en les parets
dibuixos dels escrostonats
de calç antiga i laminada.
L’aigua és freda
dins l’aiguamans de la tauleta,
com el glaç de fora,
com el meu silenci,
com aquesta matinada
sobre la mar plana.
Fotos cedides per la Família Canas
0 comentaris, pensaments, idees:
Publica un comentari