dimarts, 24 d’abril de 2012

RASQUERA




A la pastisseria Aixelà de Tiana hi comprem les coses dolces. A casa no en  mengem massa, per tot allò del sucre, els hidrats de carboni  i la mala consciència que els acompanya . De totes maneres ens hi acostem sovint a comprar el pa rodó llescat a un gruix determinat, per tot el que comporta fer un bon pa amb tomàquet. Avui tocava. Era l’hora d’esmorzar, i no he pogut, ni he volgut cedir a la temptació d’una canya de cabell d’àngel, que a mi em tornen boig. Na Laura de Ca n’Aixelà, bona botiguera de Tiana, ens ha fet a mi i a la meva dona l’article en positiu, dels pastissets de Tortosa, que també són  fets amb la citada confitura i que els tenia al taulell, sota del vidre.

-          De fet aquets pastissets no són de Tortosa ni els fem aquí, sinó de Rasquera!
-          D’allà on volen fer una plantació de maria? – li pregunto –
-          Si, si...diu la Laura.  D’allà!

I ja hi hem estat. I si us canvien la melmelada de cabell, per la maria? - Li dic jo

-     Ho hauríem de provar!
-          Laura, la fleca sempre plena.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Que bons! No cal que siguin de maria, amb els de cabell d'àngel, jo ja faig! :)

Carles Casanovas ha dit...

Riiiing, sona el timbre, i la meva dona em diu - ës la Laura de Can Aixelà , amb un somriure d'orella a orella, ens ha portat dues canyes de cabell d'àngel. Ha llegit aquest post! Visca!

Assumpta ha dit...

Eeeeeei, Laura!! Que jo també llegeixo aquest blog! I m'agraden les canyes i els pastissets!! :-)))