Arri
arri tatanet,
que
anirem a Sant Benet,
i
no et compraré un tatanet,
ni
per dinar,
ni
per sopar,
que
per en Jordi
no
n’hi ha ... no n’hi ha ... no n’hi ha
...
Avui,
dia del teu Sant, vull dir-te fill que t’estimo. Després de més de quaranta quatre
anys de ser ton pare, encara no sé si ho he fet prou bé. La panxa, era
manifestament millorable; però és com la meva, i me n’ha durat quasi bé setanta. Tampoc hem
errat tant. Ens disculpes oi? ... és que eres el primer, el de prova.
De la
resta fill, no et canvio res, que per ser el primer no ens vas sortir gens
malament. No podies ser Jordi, i vas ser Jorge d’inici al Registre. Anys
després vàrem poder esmenar la plana als feixistes. El dia que vulgueu amb la
teva dona et portaré a Sant Benet de Bages a dinar, o a sopar, que pel meu
Jordi si n’hi ha ... si n’hi ha ...si n’hi ha ...
3 comentaris:
M'encanta aquest post!! :-)))
Moltes felicitats al teu JORDI i a vosaltres per la part que us toca!!
Gràcies Assumpta, sa mare li posava un gorro, perque no li sortissin les orelles. Quines bestieses, ell que és tant maco!
Hehehe les mares tenen unes manies!! al meu nebot gran (16 anys) que és guapíssim, de petit també la seva mare per casa li posava com una mena de turbant estrany pel mateix motiu!! :-))
Publica un comentari a l'entrada