dimarts, 15 de maig de 2012

EL DIA SET, SETANTA




El passat dia set vaig arribar a la setantena i això no és broma. Després de tantes pluges, tants vents i tanta vida, no puc per menys que donar-los als déus dels temps, les gràcies per una existència curulla de desitjos incomplerts, satisfaccions insatisfetes i anhels impossibles. Podríeu pensar que sóc un desagraït. No, no ho sóc. Encara que la meva vida  ha estat plena dels demàs que mai arriben, me n’adono que quasi he arribat, i que quasi bé... la meva vida a estat un quasi bé constant... quasi bé.

Diuen que un home no és pot morir, fins que no hagi estimat, fins que no hagi plorat, fins que no hagi plantat un arbre i fins que no hagi escrit un llibre. Jo pensava que seria etern, que mai podria editar un llibre. Tots els altres requisits ja els havia complert, però editar un llibre era una cosa que no la veia al meu abast. La meva dona i els meus fills i néts, m’han fet tocar de peus a terra, no sóc immortal a Déu gràcies.

Ho han portat d’amagat. Jo pensava que em regalarien un àlbum, que és una cosa que queda molt bé. A casa ja fa molts anys que no em regalen corbates, entre altres coses perquè quasi mai me les poso. L’àlbum de “la teva vida” era una cosa que podia fins i tot ser interessant. Doncs no; després del pastís, un paquet quadrat. A dins la primera edició del Rocar de Tiana. Us ho juro, he plorat de joia. Ara per fi sóc mortal.    

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Eeeeeeeeeei!! Això sí que és un REGAL amb majúscules!! Quina il·lusió tan gran ha de fer!! :-))

Enhorabona, moltíssimes felicitats per l'aniversari, pel llibre... i ENDAVANT!! ;-))

Margarida ha dit...

Per molts anys, Carles!!!!

Nosaltres també hem estat de celebracions perquè el meu pare en va fer 87 el dia 8, i el meu sogre 80 abans d'ahir!!!!

T'han fet un regal meravellós!
Potser la família t'ha donat una empenta imprimint El Rocar de Tiana, però no pateixis per haver-te convertit en mortal. Tots som mortals però només uns quants, per la seva bonhomia i la poesia de les seves paraules, romandreu en els annals de la nostra història!
A més, aquest llibre té moltes pàgines en blanc que necessiten la teva mà per dotar-les de vivències!

Per molts anys!!!

merike ha dit...

Enhorabona pel llibre! I per molts anys també com he escrit a Feisbuk.
Pel que fa a mi, mai no passarà. La meva vida no és interessant. Per això no puc morir. He plantat molts arbres, sí:) Bona nit, Carles!

Carles Casanovas ha dit...

Moltes gràcies Assumpta de Reus. Si, ha estat un regal marevellós i gràcies per seguir el meu blogg.
Margarida de Tiana, els meus peus toquen a terra, però m'encoratja de que les meves reflexions arribin de tant en tant a vosaltres. El que més em satisfà, és que de tot el mon m'hagin llegit fins avui 19.365 vegades. Per la meva pobre persona és un honor que mai, mai, mai em podia esperar.
Merike, l'Analitics em confirma que des d'Helsinki tu ets una lectora fidel dels meus Posts. A totes us en dono el més profond agraïment.