dijous, 18 d’octubre de 2012

MAS




M’he trobat a un jove amic, regidor de cultura en un poble petit de la Catalunya central. No combreguem en les idees polítiques. Ell és de una concepció diferent a la meva. No és el meu fill, però ho podria ser. De fet és pastat que ell, crític com ell, disconforme com ell, català com ell. Hem sortit a parlar de política. Suposo que intueix que sóc militant de CDC, mai me n’he amagat, ans el contrari ho he portat amb tota la dignitat i la decència que he sabut. Penso que he estat fidelment crític al seu ideari. Des de 1976 dins del partit, he treballat per Catalunya i desgraciadament molt companys no estan ja amb nosaltres, per poder gaudir d’aquets moments.

Aquest jove polític, amb dues filletes precioses, em recorda a mi mateix fa trenta anys. M’ha dit que aviat tindríem la independència, que votaria a en Mas, que el seu pare no l’havia votat mai i que ell i la seva família tampoc, però que ara tots votarien n’Artur. Que ara no és el moment de votar una altra opció, que li hem de fer confiança...i que després si convé ja s’hi barallaria, però que ara votaria Artur Mas i Gavarró.

M’he posat content i ufanós com un paó estarrufat, i li he dit que jo també votaria ... CIU... És el costum, saps?...

Foto: Francesc Borràs

3 comentaris:

Carme ha dit...

No és pas l'únic ni de bon tros, que ara farà aquesta opció, encara que no sigui la seva habitual, per tirar endavant la independència.

I jo me n'alegro.

I quan sento que antics votants del PSC (que no votarien mai a la vida CDC) em diuen que ara votaran ERC també me n'alegro...

:) Una abraçada, Carles!

Miquel Palau ha dit...

Lo important es votar a qualsevol partit que inclogui en el seu projecte la Indpendencia de Catalunya.

Carles Casanovas ha dit...

Carme, Miquel, si, ara és l'hora d'estibar del carro. Sigui l'opció que sigui el nostre carro és CATALUNYA.