dimarts, 27 de novembre de 2012

TORNAR






Estic acostumat a patir. El meu cos ha sofert tantes estrebades que no té por del futur, ni del passat que ja ha passat. Sóc tossut però, fa setanta anys que sóc persistent, n’estic segur de les meves conviccions i creences. La veritat és que sóc com un banyarriquer que no para... i no m’aturaré mai, fins que la gran mare em porti fins el redós definitiu.
Jo volia un resultat concloent, definitiu... he pecat de supèrbia. Pare perdoneu-me... però és que estimo tant la meva Pàtria, que tal vegada m’he oblidat dels inoblidables. Ho farem més bé, amb més proïsme, escoltant les veus, que potser no hem sentit o tal vegada no hem volgut escoltar. Tornem a començar. Com sempre.   

Foto: Francesc Borràs

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Que així sigui, amic CARLES... però com ho fas amb la sensació de decepció i tristesa que queda dins?

Jo no esperava majoria absoluta... de fet, ni l'esperava ni la volia... però somiava amb una majoria amplia, com a mínim el mateix número de escons... confiava també en una gran pujada d'ERC... i esperava poder treballar plegats.

Potser somiar no és bo...

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, acabo de mirar-me les explicacions d'en Vicent Partal per la Vilawep. Avui dormiré tranquil, perquè sé que la independència serà nostra. El que ens passa reusenca del meu "internés", és que tenim l'ànima culé i abans de pair totes les dades,(en el meu cas perquè soc convergent) voldriem tenir per nosaltres mateixos al menys 69 diputats. El meu poble ja un refrany que diu: No és pot matar tot el que és gras! jo sóc "cedecero", però el reste de la família son "infiltrats" de ERC!!!

Assumpta ha dit...

Sí, jo també en tinc d'infiltrats d'ERC a la família ;-))

I jo també sóc convergent... De fet, podria dir que el meu apropament a CiU podria arribar a través d'Unió... però, clar, parlo d'idees, perquè a en Duran no el trago, no puc amb ell... i, actualment, em sento molt més "convergent" ;-))

Tu creus, benvolgut CARLES, que la independència serà nostra? Tan de bo... tan de bo!! :-))

Carles Casanovas ha dit...

Assumpta, si , jo crec que serà nostra. És inevitable i convenient.