dissabte, 19 de gener del 2013

CORRUPCIÓ




Fa molts anys, cap a l’any 1982 jo era regidor de cultura a l’Ajuntament del meu poble. Eren anys romàntics, on ens discutíem amb els socialistes perquè “nosaltres” governàvem i “ells” feien l’oposició perquè era la seva obligació. Pràcticament no hi havia pressupost per res i quan demanàvem calés venia el Senyor Almor, que era el secretari, i tot ho acabava amb un “no hay dinero. Y... si lo hubiere, tampoco podríamos gastarlo”. Una sàvia decisió. No hi ha diners, muts i a la gàbia. Suposo que tampoc hi havia dèficit.
No en teníem ni punyetera idea, però tots, tant sociates, pesuqueros, com convergents volíem aixecar el país que sortia d’una dictadura, que consideràvem corrupte.  Avui... no sé si ho tornaria a fer. Recordo que un dia per la Festa Major de Setembre vam contractar l’orquestra “Bing Bang Lluís Rovira”. Va ser la primera vegada de l’època que fèiem el ball a la Plaça de la Vila. Ens vam creure que havia estat tot un èxit. Acabada la ballaruca, el responsable de l’orquestra va venir a cobrar... a l’ajuntament no hi havia ni un duro. Pels diners de l’època i per a mi, eren molts calerons. En un dia com avui, haig de fer una confessió: Vaig pagar amb un xec de la meva feina, que era meu, que era del meu esforç i patrimoni. Val a dir que al cap de unes setmanes la Casa de la Vila va pagar-me el que havia avançat.
Avui estic capacitat i amb autoritat moral per dir que em cago amb tots els malparits que han malbaratat la il·lusió d’un país i ens han furtat l’esperança. Aquesta Nació, si és que ho és, precisa una regeneració moral i ètica, que només una revolució potent i pacífica podrà retornar. Jo no sé res de corrupcions, jo vinc d’un temps de persones honestes on ens jugàvem el panís per servir a la comunitat. Si aneu a l’Ajuntament es podria preguntar quant  guanyava  el regidor de cultura. Jo ja ni me’n recordo.

Imatge del Google

 





 


2 comentaris:

zel ha dit...

Em trec el barret. Carles, llàstima que, molts que som com tu, no poguem aixecar barricades contra aquesta podridura.
Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Se m'havia passat aquest post i ara estic contentíssima d'haver-lo llegit :-))

Sempre he pensat que a nivells petits la immensa majoria dels polítics deuen ser bona gent... Les coses "grosses" passen quan un arriba més amunt i comença a rebre pressions per aquí, per allà, somriures, promeses, propostes...

I si un no té molt clar que la política no és per enriquir-se sinó per treballar pel bé de tots, pot "caure" en un fangar d'aquests.

Tot i així, hi ha fangars de moltes mides i profunditats... i n'hi ha alguns que arriben a quantitats tan bèsties, durant tant de temps i amb uns ritmes de vida tan exagerats, que sembla ser que han convertit la corrupció en la normalitat... Quina vergonya!!