FOIX.

Aigües tranquiles
i, amb reflexos
i,diamants d’argent
i, canya-xiules sobre el llac
i, resplandors de placidesa
i, plumalls de freds d’hivern
i, blaus ensoleiats
i, el cant de la merla
i, granotes als budells
i, la complicitat
i, el temps exahurit
i, el temps d’estimar.

Tot, sobre i sota
del verd eternal
dels sentiments que ja han passat,
i, en somnis encara
i, sobre un paper
vaig escriure
t’estimo.
Tot ja ha passat
al magatzem del record,
en la cistella del viure.

Foto Francec Borràs.

LA RODA.

Li han pres el carro,
amb la mula, les portadores,
els raïms i el ví.
La nit passada, mentre dormien,
sense consciència ,
la roda, la vella roda,
sètze radis, sètze il•lusions
i un destí. Un passat
d’un futur que no vindrà.

Ombres sota el sol de migdia,
ombres d’un passat
que només són un record,
vella roda, llanta rodona
de ferro trempat,
sobre els camins de terra,
i sobre la terra el quitrà.

Sil.lèncis del sempre
retornen rodolant,
sobre el camí de la vinya.

LAURA

Laura, estimada amiga :

Ens te emocionats el teu retrobament deprés de quaranta nou anys. I tot gràcies al teu record, a l’amistat que et tenia la Dolors, a la seva memòria absolutament prodigiosa, a això que en diuen Google, al Facebbook i d’altres bruxeries.
Si em contestes vol dir que hi ets, malgrat en Franco, en Chàvez i d’altres delicadeses que no venen al cas. L’important és que tu hi ets, que nosaltres hi som i que malgrat tot un oceà, malgrat els temps passats, malgrat les malalties, a través de l’espai podem abraçar-nos i dir-te, que mai t’hem oblidat, que t’estimem i que esperem veure’t molt, però molt aviat.
T’acompanyo una cançó del nostre... del teu Lluís Llach. Durant aquests anys d’absències, cada vegada que l’escoltàvem dèiem :

• - Què se n'haurà fet de la Laura ?...

• - Gràcies Laura per ser-hi.

Laura

(Lluís Llach)

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t'acompanyin els ocells,
que t'acaronin els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

ANEM, MARE, A LA FONT

Anem a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
que raja neta i fresca,
com el teu alè,
com la teva paraula.

I ens anirà bé per sopar,
amb el vi de Cal Balegues,
espardenyes de set penques,
tomàquets verds de Montserrat,
i roig regust d’esglais,
i de misèries del temps
que no ve,
i del temps que no tornarà,
i que visc encara.

Deixa’m somniar amb tu,
el teu esguard m’acarona
ara, que no ets al meu costat,
ara, que la teva presència
és tan clara.

UNA ALENADA.

Una alenada de temps passats, dolça i fresca. No porten el patrocini de cap emirat, ni la faixa segura d’UNICEF, volen començar el partit al costat de la fàbrica, per treballar després de l’encontre. A l’esquerra, el de la caiada, boina i espardenyes, ha deixat el ramat, darrera de l’ ”Estadi”, mentre mira el meu pare ajagut al centre, rebent l’escalfor del sol del mes de Març de 1923.

Per cert, l’herba no estaba llarga i no van regar la gespa. El contrincant, probablement era el temible Granollers F.C. i els porters porten la gorra, com els porters anglesos. Orgull, glòria i catalanitat pel F.C. Poble Nou.

PUNTALS

On s’aguanta la casa,
on reposen els somnis,
on dormen els records,
on reposa la memòria,
on és viatja a l’etern,
on el temps s’ha aturat.

Resisteix vella biga,
que tu ets història,
sempre prudent,
sempre forta.

Temps de passats,
vigor d’incerteses,
celler d’il·lusions,
obscures sol·lituds,
giragonces del fosc
i dances del silenci.

SON I SOMNIS

La son m’ha invadit de sobte,
somniant amb Castellolí,
amb les meves caminades,
en les pinasses entortolligades,
dalt del cel blau.

Velles branques eternals,
en un infinit
que mai s’acaba.
Espais temporals
de temps que mai passa.

M’han desvetllat els néts.
Aixeca’t dormilega,
bon dia avi,
bon dia fills.

A dalt la llum...

Foto: Oriol Casanovas