diumenge, 15 de maig de 2011

SON I SOMNIS


La son m’ha invadit de sobte,
somniant amb Castellolí,
amb les meves caminades,
en les pinasses entortolligades,
dalt del cel blau.

Velles branques eternals,
en un infinit
que mai s’acaba.
Espais temporals
de temps que mai passa.

M’han desvetllat els néts.
Aixeca’t dormilega,
bon dia avi,
bon dia fills.

A dalt la llum...


Foto: Oriol Casanovas

4 comentaris:

zel ha dit...

Aquest despertar no té preu, és un regal de la vida, Carles, un gran regal! Un petó molt fort!

Assumpta ha dit...

Dolç despertar ;-)

Quina foto tan maca!! M'encanta!!

Carles Casanovas ha dit...

Zel, Assumpta son coses d'un parell de "novios" que per fi tenen la jubilació.

Assumpta ha dit...

Ha de ser maquíssim :-))

Si ja ho diu el meu Josep Lluís, que l'estat perfecte és el de jubilat... pobret meu, ell que és autònom i no sap pas ni què, ni com, ni quan... ufff... ai, prefereixo no pensar-hi que encara em posaré trista i no vull...