dijous, 22 de novembre del 2007

I ELS TEUS ULLS

I els teus ulls
van veure venir la besada
i jo no hi era.
I els teus llavis
van xuclar uns altres llavis
i jo no hi era.
I els teus pits
van florir de joia
i jo no hi era.
I el teu ventre
va desitjar un altre ventre
i jo no hi era.

I jo, que si t’estimava,
no vaig fruir
ni del teu bes,
ni dels teus llavis,
ni dels teus pits,
ni del teu ventre.

Hauré d’esperar
que s’acabi la tardor i l’hivern.
Quan arribi l’abril,
si la meva timidesa ho permet,
et diré que et desitjo.
Si llavors em dius que no,
m’arronsaré d’espatlles
i buscaré un nou camí.

2 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

tendre, sou de debó tant tendre com us expreseu aquí?

Carles Casanovas ha dit...

Tot té dues cares, les persones també. No hi ha res absolutament bo
o absolutament dolent.
Procurem sempre donar la millor imatge, això no és dolent però és
del tot sincer...? no ho sé i Déu men guardi de una persona absolutament sincera, podria fer molt de mal.