dimarts, 20 de novembre del 2007

REFLEXIONS SOBRE EL VIATGE A CASTELLA

Ha sigut una estada curta i al mateix temps agradable. Quatre dies han estat bé, molt bé; just per no fer-se pesats. El paisatge, castellà, “ messetari”, auster i monumental. Àvila per mi, la millor. Equilibrada, senyora, amb un pols just i equilibrat de provincianisme. Una vila per gaudir-la i per aprendre a estimar-la. Molt acurada i gens carrinclona, neta, és una vila per asseure-s’hi i anar-la veient de mica en mica, combinant les passejades amb la gastronomia. Cap pintada o graffiti en els murs i parets. Cada dia per sopar començava l’àpat amb sopa castellana, una veritable delícia. Un passeig dins del fred sec i estimulant, feia pair el sopar abans d’anar a descansar. La sorpresa del darrer dia va ser que a l’anar a pagar, el conserge de matinada, parlava un català mes que acceptable. A Àvila us recomano L’Hotel Palacio Valderrábanos a la Plaça de la Catedral. Des d´avui, per mi la capital de les Espanyes serà Àvila i això que no he visitat “el BRAZO INCORRUPTO” de la pobre Santa Teresa de Jesús.

Llàstima de Segòvia, l’aqüeducte una meravella, l’alcàsser és un castell de fades. En Harri Potter s’ho passaria bomba. Però han convertit la vila en un basar, on venen espases, punyals, navalles, katanes japoneses, punyalets de fulla automàtica, d’aquells que serveixen per a matar amb una molla, banderes constitucionals, banderes amb la gallina, banderes amb el “toro de Osborne”, mentre els diaris ens mostraven la ministressa, inaugurant els AVE per totes les Espanyes, dient una quantitat de bajanades que hem feien caure la cara de vergonya. Però els dats pel sac som nosaltres, els catalans insolidaris. Serà veritat que els dolents som nosaltres? Han tingut l’habilitat de fer-nos creure, que a més de ser imbècils i cornuts, el que ens passa es que no sabem administrar les nostres mancances. Això sí, els cartells lluminosos informatius de les autopistes (“iluminadas por supuesto”) ens anaven dient, ACCESO AL VALLE DE LOS CAIDOS CERRADO, era per fer propaganda! El 20–N, tots els falangistes desfilant militarment amb les corones per dintre la Plaça de Cuelga Muros. Quins collons! Quina memòria històrica !

Bé, tornem al turisme... Dissabte turisme a Toledo. “Mi general el Alcázar no se rinde!”. Mes de tot elevat a la enèsima potència. Gallines per tot arreu. Més espases, catanes i estris punxants. Les banderes constitucionals una pura anècdota, aquí també acompanyat de les àligues bicèfales de “Carlos Primero de España y Quinto de Alemania”. Estic cansat i em fa mal la cama, estic temptat de comprar-me una bandera amb un brau i oferir-la a l’ajuntament de Tiana, per hissar-la l’onze de setembre que ve . “La guerra ha terminado”. L’hem perduda.

2 comentaris:

Marta Cebrián ha dit...

Això de la bandera amb el toro penjada de l'Ajuntament m'agrada. Per Festa Major es podria organitzar un concurs de tir i veure qui li fot un tret entre els collonets, o ja posats penjar la de la gallina i veure si la decapiten d'una vegada.

Carles Casanovas ha dit...

Marta,estimada filla, no sé si el meu fill i extraordinari amant, donaría permis per un fet com aquest. Demane-ho-li amb en Carot i fes-me saber la resposta. Petons.