dimarts, 4 de març de 2008

PETITES COSES, GRANS SENTIMENTS.

Fa dies que me n’estic adonant, que cal conformar-se. Per ser feliç amb plenitud, no hem fan falta grans emocions ni grans projectes. No més hem fan falta pensaments i desigs a curt termini, que els pugui mínimament abastar, inquibir i desenvolupar, dins del meu espai vital i cerebral.
Prefereixo les petites coses, que les grans empreses. És una qüestió de grandària, és una qüestió d’ètica personal. Jo sóc com sóc, el meu pensament i capacitat estan limitats per la meva pobre i molt limitada intel·ligència i pel temps i les ganes que puc passar davant d’aquest ordinador. L’avantatge, rau en que ningú em prem. Si us plau allunyeu de vosaltres qualsevol especulació de pretesa vanitat o falsa modèstia per la meva part. Simplement no hi és.
Això em du directament vers els sentiments i ací, sí que no em conformo i en sóc vanitós. Ara d’aquí a unes setmanes naixerà una nova neta, l’Abril i me’n sento especialment orgullós, vanitós i satisfet. La meva filla està prenyada, rodona i a part de la seva dosi de mala i justa mala llet se la veu feliç i plena de vida. Què més puc demanar... el futur és nostre. Perdó, el futur és d’ells. Una part important, la més important, la més transcendent ja l’hem complert. La primera ordre de JAVÉ, en bona part ja l’hem complert: Creixeu i multipliqueu-vos. Paraula de Déu!!!

1 comentari:

moni ha dit...

Las cosas pequeñas estan llenas de sorpresas. Intenta abrirlas despacito y verás. A veces, pasa