Estic buit, germana,
filla com jo
d’en Carles i na Maria.
I aquesta buidor
em preocupa, per què
ocupa la major part del meu temps.
I no sé que fer
amb l’esperança
i no la trobo, potser,
perquè no hi és...
i no hi és,
perquè s’ha diluït
en l’espai de les emocions.
S’ha diluït com la sacarina
del cafè del matí,
sens dir quasi bé res.
Sense el soroll
que s’ha de fer
amb el sucre i la cullereta...
donant-li voltes,
només queda
el terbolí del cafè
dins la llet de soja,
ara tant dolça.
Estic buit,
i tot em volta.
Fins i tot el temps,
el temps d’estimar,
que és tant fútil...
mai passa, mai passa.
Tinc por.
On restaran les emocions
les sensacions de viure,
germana aimia,
germana viscuda.
Restaré sempre amb tu
al costat de la lluna blanca
que tant ens mira,
ara que no és mou,
i que encara
llastimosament
el teu cor batega.
Restaré amb tu
i amb el silenci de l’espai
omplirem l’univers
amb els teus colors de vida.
Colors d’infinit,
llums del mai...
per sempre al meu costat,
germana aimia.
per sempre al teu costat.
Al costat d’en Carles
i na Maria.
filla com jo
d’en Carles i na Maria.
I aquesta buidor
em preocupa, per què
ocupa la major part del meu temps.
I no sé que fer
amb l’esperança
i no la trobo, potser,
perquè no hi és...
i no hi és,
perquè s’ha diluït
en l’espai de les emocions.
S’ha diluït com la sacarina
del cafè del matí,
sens dir quasi bé res.
Sense el soroll
que s’ha de fer
amb el sucre i la cullereta...
donant-li voltes,
només queda
el terbolí del cafè
dins la llet de soja,
ara tant dolça.
Estic buit,
i tot em volta.
Fins i tot el temps,
el temps d’estimar,
que és tant fútil...
mai passa, mai passa.
Tinc por.
On restaran les emocions
les sensacions de viure,
germana aimia,
germana viscuda.
Restaré sempre amb tu
al costat de la lluna blanca
que tant ens mira,
ara que no és mou,
i que encara
llastimosament
el teu cor batega.
Restaré amb tu
i amb el silenci de l’espai
omplirem l’univers
amb els teus colors de vida.
Colors d’infinit,
llums del mai...
per sempre al meu costat,
germana aimia.
per sempre al teu costat.
Al costat d’en Carles
i na Maria.
La imatge està treta de Google papcat.blogspot.com
10 comentaris:
Carles, despres de llegirte, el meu respectuós silenci per aquests moments, precioses paraules i sentiments l'acaronen malgrat la llunyania.
Mireuvos ara, avui, demà i sempre en aquesta preciosa lluna, ella sempre serà allà, aviat amb un nou estel, el més brillant de tots, fent-li companyia. I ell et ferà l'ullet i et somriurà, ho veus? Si, ho veus.
T'estimo.
Hola Carles,
Poc puc dir-te. Per que no en sé. He emmudit amb les teves paraules.
Tinc 2 germans i me'ls estimo. El sol fet de pensar que puc veure que els hi passa res dolent, em deixa amb un extrany sentiment.
Preciosa, molt preciosa la teva poesia.
M'agradaria apropar-te una forta abraçada.
Menta Fresca, Hora Baixa, mercès per
els vostres sentiments i les vostres
emocions...però com deia la iaia
Rosa -la meva sogra-,per molt que
m'estime-ho, el dolor no marxa...
...perdó, però reconforta.
Un pensament per el meu amic, el poeta de Tiana!
Crec que tothom hauria de poder triar l'hora de la seva mort, em sembla un dret fonamental. Basta de teràpies que no en són!
toc, toc, fa ella suaument...
hi ha algú a l'altra banda?
siiiiii, acavem de xerrar pel google JEJEJEJE
M'ha arribat al fons del cor, hi ha tant sentiment i tanta impotència...però m'uneix al desig de reconfortar-te amb una abraçada i un petó...
Muchos abrazos de esos que no hacen ruido y son calentitos. ánimo campeón
sóc a l'altre banda del teléfon, sóc al teu costat, em notes? és que no faig soroll, sempre intento pasar desapercebuda... però hi sóc.
t'etimu company!
Hola Carles,
Estàs millor ?
Aquests dies hi ha un tràfec d'avions exagerat. Te'n has adonat?
Una fortisima abraçada
Publica un comentari a l'entrada