Diuen alguns que són de Sant Llorenç, per allò de la proximitat del aniversari del dia, que és commemora la seva mort a la graella a l’any 258. Va ser ràpid, un volta i volta, el pobre era tant prim...
A les onze vaig asseure’m a la terrassa i seguint les normes del Manual del Bon Observador, vaig posar-me la cadira orientada al Nord, lleugerament Est, com si diguéssim assegut mirant cap a L’Escala (Empordà) i vaig esperar mirant al cel.
Al cap de deu minuts, respectuosament li vaig demanar al meu amic en Llorenç, que per aquelles coses de la història és Sant, fes el favor de plorar de una vegada, patiria menys ell i jo, doncs començaven a atacar-me els mosquits i jo disposo de unes pistes d’aterratge més que considerables, per fer-hi un bon àpat.
Ni un estel volador, ni una llàgrima. Res. Però com que els mosquits no picaven, vaig esperar i vaig endormiscar-me.
Fatal !!! És el que estaven esperant. Tot de una , una picor i angúnia pujava dels meus turmells i bessons. M’havien atacat per sota, quasi a ran de terra, per la reraguarda i a traïció. Bona nit estels, bona nit Llorenç.
9 comentaris:
dons ja me sap greu això que no en veiesis cap! lo del mosquit, sort que va ser al tormell, podia haber estat més amunt...he he
per cert, no li has dit al xordi que et penji el premi que et vaig pasar? és aqui
http://elmeumonparticular.blogspot.com/2008/08/premi-blog-acido.html
te l'envio per mail, val?
petonarro gros i sorollós, encara que el senti la dolors...
Menta, és veritat, vaig oblidar-me de
dir-li que el pengés, quan torni procuraré no oblidarme'n.
Les neurones són les que són !
No tenim sants en el luteranisme. Però el meu marit - que definitivament és un sant - tenia el seu nom dia el 10 d'aquest mes. Els meus amics belgues em diuen que hi havia alguna cosa per veure en el cel aquell dia però tenien un cel molt núvol. Avui serà una altra vegada i aquesta vegada el cel és clar al seu país!
Hèlsinki és plujós ara. Però hi ha insectes petits. Mosseguen més dur que un mosquit, ajuda!!
Bona nit amb Julie:
Julie London - Fly Me To The Moon
Aquí quan una persona té molta raó,
diem que té "més raó que un Sant.."
Encara que jo no cregui en els Sants
i Santes, si crec en les bones persones i també en el bé i en el
mal. El vostre Cap Espiritual, en
Luter, segur que deu estar fent companyia al Pare Etern.
Va ser un home que va cercar la
veritat en una època no gens fàcil
i en unes condicions gens còmodes.
Jo volia mirar allà mateix que tu, però damunt el meu poble, hi havia núvols...
No tinc sort, però hi ha estels que no es veuen i ens acompanyen. Petonets!
Bon dia Zel, no cal que t'expliqui
més, jo volia veure-ho però els
mosquits eren molt empipadors...
Sortosament tenim estels que vetllen
per nosaltres, no ens podem queixar !
Hola Carles,
De tant plorar, s'han assecat les seves llàgrimes.
Aquest any no estava al meu pais. No vaig veure res.
Em van informar que tampoc s'en veien masses. No es donaven les condicions.
Un altre any será.
Divertit l'escrit que hs fet.
Hola , algu em podria dir perque diem a la pluja d'estels llagrimes de St. llorenç?
Gracies.
Publica un comentari a l'entrada