divendres, 19 de setembre del 2008
ELS TRES AMICS
Des dels setze o disset anys que ens coneixem, des del temps de l’escola industrial, temps de “guateques”, d’arrambades primerenques, “onliyus i rockanrols” i tot segueix igual però més vells, més respectuosos, més verds i més de dretes o esquerres, tot
depèn de les darreres decisions d’en Montilla, d’en Zapatero o bé del darrer Consell de Ministres...i si no la culpa se l’emporta en Saura, que per això hi és, però és tant maco trobar-se amb els amics de tota una vida...
Ara per fi, tots estem jubilats, a tots ens agraden les mossetes, encara que siguin “Teenageres”, encara que se’ls hi vegin les carns
de la cintura i els pantalons. Però és que de fet, nosaltres som dissetanyers... un xic envellits, però a nosaltres se’ns va parar el
rellotge, quan teníem disset anys. Són coses de la joventut ...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Hola Carles,
Vaja vaja, amb aquest mossos.
Quina raó tens. L'envoltori es fa gran, però l'interior............
ai si jo t'expliques........
Una abraçada
Hola Horabaixa, si, ens coneixem tant
bé que quasi bé ni hauríem de parlar,
no més ens cal veurens i tot és com ahir.Quasi bé és impossible...va expliquem-ho...!
Un petó sorollós.
Carles.
El que us passa és que no se us ha parat cap rellotge. Ni amb 17 ni amb 66. Simplement esteu vius.
El que us passa és que no se us ha parat cap rellotge. Ni amb 17 ni amb 66. Simplement esteu vius.
Carles. Ja us he enllaçat, així quan editeu ho sabré i vindré a gaudir de les vostres explicacions. Venga escribiu, escribiu, que neteja la clepsa.L'avi Anton.
Ui!!!! Això de les teenagers... a veure si alguna s'enfada, vull dir alguna que senti gelosia...
No poden Zel, saben perfectament la
meva promesa impossible de complir
amb els desitjos i les esperances de joventut fugida e inapelable.L'altre cosa son els somnis tan reals...i tant viscuts. Això ningú ja m'ho pot prendre.
Quins cracks del bon viure!!!
Publica un comentari a l'entrada