Quan m’he despertat, entre la son que no marxava i la consciència que no venia, els pensaments m’han volat cap els racons més íntims, cap els indrets que haurien de ser els més secrets, inconfessables i amagats de la libido i els records d’un vell, que no creu que pogués i un desig que perviu després de seixanta -i- sis anys d’empènyer per la vida. I malgrat tot, encara tinc l’esperança que mai s’allunya pel moment. Encara dec estar viu...
És bo sentir-se viu ?
És bo sentir que encara et resten algunes hormones revestides de desitjos matutins de temps passats... o és una vanitosa esperança, que s’ha de llençar a la paperera del mai més, fins que la mort ens arribi amb llur vel de blanca o negre eternitat, recoberta de totxanes i ciment Porland?
Després d’aquesta disquisició filosòfica i senil, val més que canviï de registre. Les meves possibles admiradores i o lectores sortiran del Rocar de Tiana, mentre jo em quedaré amb l’esperança vana.
Sóc un somnia truites...oi ?
5 comentaris:
No ets un somnia truites. Ets encara un home amb molta il-lusió de viure i d'aixó n'has d'estar content. No et rendeixis. Viu amb la plnitud que et permeten els teus 66 anys. Endavant Carles.
Un dia et vaig dir que encara hi ha moltes persones que confien en tu.
Jacint de Cal Pésol
No ets un somnia truites. Ets encara un home amb molta il-lusió de viure i d'aixó n'has d'estar content. No et rendeixis. Viu amb la plnitud que et permeten els teus 66 anys. Endavant Carles.
Un dia et vaig dir que encara hi ha moltes persones que confien en tu.
Jacint de Cal Pésol
Mercès Jacint, però es que la carn és
molt dèbil, però els somnis i records
molt reals i potents.
Jo no aspiro a altre cosa que a ser un utòpic un xic desesperat, però
amb les esperances intactes i les
il.lusions molt mermades.Però No hem
resigno.
De eso nada campeón...hay que seguir vivo para poder escribir así.Besos
Hola Carles,
Jo també en sóc una de sommia truites. Benvingut al club.
I per molts anys............
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada