A LA MEVA DAMA N’ERMESENDIS DE TIANA

Estic enamorat de tu Ermesendis,
Malgrat l’ull vigilant de Guillermina de Cumba,
la teva priorisa,
Estic pendent dels teus moviments
I no accepto la teva absència,

Et vull malgrat
la teva mirada tan tímida i suplicant
per sota la còfia,
Et vull malgrat la xafardera
de l’Esclarmunda de Vallromanes
i la gelosia de la Sibila de Badalona,
N’estic fart de les teves
onze companyes. Sempre ens miren...

Estic boig per tu Ermmesendis,
canongesa meva de Montalegre,
vull tenir-te a Tiana
encara que hem tallin...
el nas, Ermesendis,
la meva monja, mongeta.

Avui vindré
i des del bosc t’espiaré
mentre culls del vostre hort les cols
i del voral del bosc els colors
i l’herba pels conills.
Que n’ets de bella...Ermesendis.

Quoniam pater luminum a quo est omne donum perfectum nova bella frecuenter elegit ut pote quando etas tenera virginum et tam ipsarum quam aliarum est feminarum sexus fracglitas contra carnem, mundum, diabolum, quibus miserabilis hominum conditio viriliterse bolum...

“Donada la delicadesa d’una dona verge i també de qualsevol altre dona i la fragilitat
del sexe femení contra la carn, el mon i el diable, contra les quals s’ha disposat a la lluita la miserable condició humana...”

Vine amb mi dona primera de Tiana,
et portaré fins el proper mileni,
on les dones encara no són lliures,
i els homes quasi bé tampoc,

Ermesendis, queda’t a la Conreria,
Et farem un carrer ací a baix
i et guardarem un espai
en l’eternitat del teu poble,
primera dama coneguda de Tiana.

CAMI CAP AL CEL

Dissabte va ploure,
va caure aigua i una mica de calamarsa.
Era la tarda
i tot d’una va sortir el sol.
Les muntanyes van omplir-se de llum
i nosaltres d’esperança.
L’Arc de Sant Martí,
va recordar-me el Pacte entre Déu i jo,
Entre Déu i nosaltres.
La seva signatura,
la seva rúbrica en colors inequívoca.
Just des del Rocar
fins a Montsolís sobre la mar.

Vaig aclucar els ulls
i vaig pujar fins on començava
la gran escala cap a l’univers.

No hi havia ningú
i els colors estaven encara
sobre el gran Arc,
Ara , Déu protegia
El Masnou i el meu Maresme.
Amb una abraçada amorosa.
Feia l’olor a terra mullada
feia olor a tro i a llampec.

“Que llueva, que llueva,
La virgen de la cueva,
Los pajaritos cantan,
Las nubes se levantan...”

Que n’és de bonic....

A CATALUNYA

Escolta terra el neguit
dels teus fills
dins el teu ventre.
Escolta terra el crit
dels teus déus demanant
el teu: Aixeca’t!
Desperta, amb la dolça calor
d’aquest gener benigne.
No tinguis pas por
dels freds i les angúnies
del passat.
La llavor ara és nova
i els gegants són adormits
dins la gran tomba.
Ara, entre tots, terra estimada
farem créixer el blat
en el bell mig de les nostres roselles,
la ginesta tornarà a florir
i el sol farà madurar les nostres collites.
I quan vingui el nostre juny
i seguem els nostres blats,
els hi direm a tots
que ja som lliures,
que vinguin a tastar amb nosaltres
el pa de la nostra llibertat.

Gener de 1980

ORDINADOR

He enviat l’ordinador a revisar. Feia coses extranyes. No sé quan de temps estaré sense, per tant m’haig de prendre unes vacances de blog. Fins aviat

PETITES COSES, GRANS SENTIMENTS.

Fa dies que me n’estic adonant, que cal conformar-se. Per ser feliç amb plenitud, no hem fan falta grans emocions ni grans projectes. No més hem fan falta pensaments i desigs a curt termini, que els pugui mínimament abastar, inquibir i desenvolupar, dins del meu espai vital i cerebral.
Prefereixo les petites coses, que les grans empreses. És una qüestió de grandària, és una qüestió d’ètica personal. Jo sóc com sóc, el meu pensament i capacitat estan limitats per la meva pobre i molt limitada intel·ligència i pel temps i les ganes que puc passar davant d’aquest ordinador. L’avantatge, rau en que ningú em prem. Si us plau allunyeu de vosaltres qualsevol especulació de pretesa vanitat o falsa modèstia per la meva part. Simplement no hi és.
Això em du directament vers els sentiments i ací, sí que no em conformo i en sóc vanitós. Ara d’aquí a unes setmanes naixerà una nova neta, l’Abril i me’n sento especialment orgullós, vanitós i satisfet. La meva filla està prenyada, rodona i a part de la seva dosi de mala i justa mala llet se la veu feliç i plena de vida. Què més puc demanar... el futur és nostre. Perdó, el futur és d’ells. Una part important, la més important, la més transcendent ja l’hem complert. La primera ordre de JAVÉ, en bona part ja l’hem complert: Creixeu i multipliqueu-vos. Paraula de Déu!!!