dissabte, 23 de maig del 2009

DISSABTE A TIANA


Jo em pensava que quan fos vell,
se me n'aniria la tonteria de la jovenesa.
Doncs no, ara que sóc vell xaruc,
encara penso i somnio en tonteries
que fan sentir que el meu cos
quasi invàlid, pot volar per damunt
de les valls verdes i els blaus eternals.

És clar que tinc la sort del Maresme,
de la meva Catalunya, la meva família
i els meus amics ...
Avui, com cada dissabte,
he anat al Casal, i
com cada dissabte
m’he pres una flauta.

Meravellosa rutina,
això ja és tradició
i els amics sempre hi són,
un dia uns, l’altre dissabte
els altres,
després, ve a buscar-me
la meva Dolors,
ve de ca l’Anita,
de Ca n'Aixelà,
i de Can Cuní a buscar peix per l’arròs
i queviures per la setmana.

Més tard arriben a casa,
tots a menjar la paella
de la iaia. Avui com sempre
ha sortit boníssima,
i sinó el fideuejat,
i sempre la companyonia
i l’amor dels meus.
És dissabte tarda,
Avui juga el Barça.
Tinc la gran sort
de viure a Tiana.

2 comentaris:

rebaixes ha dit...

Aquestos arrossos que ens fan les mestresses a casa,no hi ha cap cuiner ni del Bulli que el sàpiga fer. Hi tenen la ma trencada... Bon profit

Assumpta ha dit...

Amic Carles, aquesta frase "Jo em pensava que quan fos vell,
se me n'aniria la tonteria de la jovenesa."
m'ha fet somriure :-))

A mi em sembla que la tonteria aquesta no ens marxa mai, eh?... per sort!!! :-))

Tot i que dius que heu menjat paella, el fideuejat de la foto té un aspecte impressionant... diria que ja en varem menjar una vegada :-)))