dimarts, 11 d’agost de 2009

DANI A LA VILA DE LES FLORS



De la mort ningú ens en priva
però sempre ens enganxem
malauradament a la vida,
que és el nexe amb l’eternitat,
d’un dia rere l’altre
pensant que sempre durarà,
pensant que mai passa.

Tan jove, tan cuidat,
tan estimat
i a Florència es mor,
sol en una cambra d’hotel,
sense una mà que l’acaroni
i que el meni sobre el terra dur.

Quines coses té la vida,
quina realitat és la mort,
que dur és el sòl
d’un hotel a Florència...

Foto del Google:
DANI JARQUE - CENTRAL
400 x 600 - 41 KB - jpg
losblanquillos.com

3 comentaris:

zel ha dit...

És ta trist, que no sé com es pot pair una mort com aquesta, de cop, tan jove, tanta alegria i futur perdut en la boira de la mort...pobret, precioses paraules, Carles. Un petó.

jacint matas abril ha dit...

Carles et felicito pels pantalons curts comprats a ciutat. Quina patxoca. Suposo que tindré ocasió de poder-te veure amb aquest nou uniforme.
La mort d'en Dani Jarque ens ha colpit a tots. La mort d'un jove en plena vida. Ja saps que a mi, com a occidental que soc, la mort em costa de pair. La filosofia oriental és molt més benigna amb la mort. En Salvador Paniker ha escrit coses meravelloses en aquest aspecte, però a mi....

Assumpta ha dit...

Quin escrit tan ben fet, Carles... no sé què més puc afegir, perquè ho has dit tot... i molt bé.

Una gran abraçada!!