dimarts, 14 de desembre del 2010

EL PASSEIG



El meu fill n’Oriol abans
de dinar ha vingut a buscar-me,
per fer una passejada ,
i a fe que l’hem feta!

A mida que més caminava,
més ganes tenía de donar
un altre pas,
i després un altre... i un altre !

Tot d’una m’he trobat cansat...
Llavors hem tornat a casa
Hem arribat,
Jo cansat com un ruc
que es cansa.
Però content d’haver
pogut fer un quilómetre.
Pels vols de casa meva...

Tornem Oriol
que les cames em fan figa,
però el cervell tant malmès
encara te ganes de lluita.

Que n’és de maca Tiana,
que en són de bells
els seus carrers.

Ha passat una famelleta
i me l’he mirada.
Els seus ulls eran negres,
les seves formes rodones.
Tornem a casa Oriol
que tinc gana!

Foto del Google
Oriol París

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Caram!! Un quilòmetre està força bé!! :-)

Sortir, caminar, cansar-se... i recuperar forces, menjar... vida sana... i si, a més, es fa acompanyat d'un fill... magnífic!!

Carles Casanovas ha dit...

Ara,acabo d'arribar de una revissió
a Can Ruti i m'han trobat molt bé,
No volen veure´m fins d'ací a 4 mesos. Estic euforic i feliç !

Carme Rosanas ha dit...

Anava a dir q ue això era un bona notícia, però en són dues.

Una bona caminada per comançar, ja està molt bé i les notícies dels metges encara millors!

I si estàs eufòric i molt feliç encara et recuperaràs més aviat.

Enhorabona, Carles i una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Volia dir començar... perdoneu!

merike ha dit...

Quin passeig meravellós! És important seguir caminant! (Això ho dic sempre als altres. Però em quedo a casa perquè tenim massa neu..:) Tan feliç ara que estàs bé!