divendres, 11 de març del 2011

BUS 1958


Passat mil•lenni,
de quan les gallines pixaven
i del cel només queia amor.
Les cuetes de ma cunyada,
els esguards dels viatgers.

Excursió a Montserrat,
o Tarragona,
o tal vegada a Barcelona,
és igual, tant me fa.
Les cares, les cares,
l’esperança d’un dia ple.

Ben pentinada,
amb arrecades, collaret,
escot generós
i dolça mirada.

Un viatge al temps,
una drecera a l’esperança,
cortinetes, finestres
i bigotis retallats.

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tant hi fa on anéssiu... Tarragona? Barcelona? Montserrat?... si les cares eren plenes d'esperança de viure un bonic dia... ;-))

M'agraden les trenes de la teva cunyada hehe

Carles Casanovas ha dit...

He parlat amb ma cunyada i diu que va ser a Sitges, s'ho va passar molt be.