dimecres, 27 d’abril de 2011

DEU DONES.


Les oliveres de Castellolí
fan un fruit amargant i sec,
untuós i un poc dolç,
com la terra en que s’arrelen.

A les olives,
l’estiu les engreixa
i la tardor les madura,
per collir-les a l’hivern.

Matinades fredes
i deu dones al camí,
mocadors a les orelles,
mitenes i panellons.
Camps llunyans,
i d’espart les espardenyes.

Ves en compte María,
no caiguis Consol,
pel camí van les deu dones,
deu dones, deu.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Aquestes fotos antigues són molt boniques, encara que rere la bellesa sempre hi havia una vida dura, molt més dura que la que ara coneixem.

El teu poema la il·lustra molt bé!

Carles Casanovas ha dit...

Si Carme, molt dura i molt plena d'esperança, els finals del segle
dinou,sortiem de la guerra de Cuba,
molta fam i la moral per terre, com les olives.