divendres, 8 d’abril de 2011

LA FONT DEL LLEÓ



Al costat d’en Joan Samsó,
reposa i vigila
sobre la font calenta,
sobre la font fumant
la bèstia més ferotge,
de Caldes: el lleó.

Sempre feroç,
sobre l’escambell.
Lluny de la seva pàtria,
espera que el temps passi
el temps que mai passarà.

Sota l’esquitx
d’aigües remeieres,
en el clot de la vida,
venen a cercar
l’esperança del demà.

Beveu del meu baf,
alimenteu-vos d’eternitats.

2 comentaris:

Faysal ha dit...

I wonder this could be a good poem, and thats the one thing i really can't do - write a poem. Stay well

María Plana Nova ha dit...

M'ha encantat llegir aquest poema. És preciós.