dijous, 7 d’abril de 2011

MARIA ROSA


Fa temps que ens vas deixar,
però la teva presència continua.
Surts de la boira
i m’ilumines el camí.

La germana s’aparta
i em diu...passa, vine amb mi.
Ja vindré estimada,
encara és d’hora
i la drecera molt llarga.

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Una foto molt maca d'una persona estimada... M'agrada el teu blog, Carles, és tot ple de sentiment :-)

Carles Casanovas ha dit...

Som sentiment, oi...?