dimecres, 14 de març de 2012

ELS CARTOIXANS COMPREN MONTALEGRE.



El procés de compra va ser laboriós, diu en Lluís Martínez. Arnau de Torrevella que va posar condicions. Els cartoixans, però, provinents de Vallparadís van prometre que deixarien aviat la casa i l‘ermita, i al•legaren que, al cap i a la fi, també ells eren eremites. Finalment el Consell de direcció de l’Hospital accedí a vendre als cartoixans el monestir i les terres, ja que també necessitaven urgentment els diners.

Les negociacions, com dic, van ser laborioses i finalment el preu fou establert en set mil sous i contenia el rescat del senyoriu que encara mantenia el monestir de Santa Eulàlia del Camp (extramurs de Barcelona) propietari de Montalegre des del 1362 fins el 1399. El document de compra fou signat pel prior de Vallparadís, Dom Domènec de Bonafè, el dia 16 de Febrer de 1415, a Barcelona. Per aquest motiu Bonafè esdevení el primer prior de Montalegre

Eren temps de Cismes. Bonafè era partidari de Benet XIII el Papa Luna, i això repercutirà en el retràs que sofriren les obres de construcció de la nova cartoixa. El 1418 essent prior de Montalegre no volgué renunciar a la obediència al Papa cismàtic, per la qual cosa l’Ordre va haver d’empresonar-lo a la Cartoixa de Sant Pol. D’allà va aconseguir evadir-se i reunir-se amb el Pontífex aragonès en la seva fortalesa de Penyíscola. Abans de morir, aquest Papa el va anomenar Cardenal com a a prova de gratitud per la seva lleialtat. Finalment, Bonafè es retractava i va prometre obediència al Papa de Roma, Martí Vè. Li van ser restituïts totalment els seus drets i encara fou anomenat “prepòsit” de la catedral de Tortosa, on va morir, fora de l’Ordre cartoixana.

Sabem les circumstàncies de la compra de Montalegre, i el preu gràcies als registres realitzats pels procuradors de la Cartoixa fins l’any 1464. Se`ns especifica que el pagament fou saldat en tres terminis pel canonge Regassol.

“Fou comprada la Conrreria i lloch de monestir en lo any 1415 per “lo P.D. Domènc de Bonafè, primer prior desta casa pel preu de 7.000 sous, ço és 350 lliuras”

El 26 de Febrer de 1415 Regassol va pagar 22 lliures al prior de Santa Eulàlia del Camp per rescatar el senyoriu. La resta dels 7000 sous fou pagada en dos terminis més: el 4 d’Abril, 110 lliures, i el 19 d’Agost 228 lliures. El rebut oficial porta data de 30 de Juliol de 1415.

A l’acta de venda figura la descripció dels límits de les propietats de Montalegre: es tracta d’una vasta extensió que arriba fins El Vallès, camps, terres, boscos, fonts ... Tot plegat, fa la impressió de ser un paratge deshabitat i inculte.

Dos dies després de signada la compra, el Prior Domènec de Bonafè pren possessió física de Montalegre.

Aquest monjo té un carrer al seu nom al costat del parc i el monument de Rafael de Casanova a Tiana i la Cartoixa i el cartoixans romanen amb discreció, al nostre costat, des de fa 597 anys.