dimarts, 20 de març de 2012

LES MONGES DE MONTALEGRE.


Diu un document guardat en l’Arxiu de la Catedral de Barcelona:

“Donada la delicadesa d’una dona verge i també qualsevol altre dona i la fragilitat del sexe femení contra la carn, el món i el diable, contra els quals s’ha disposat a la lluita la miserable condició humana; per això elles mateixes accepten un tipus de vida que protegeixi la seva castedat voluntària, la pobresa i la obediència i que ajudi a seguir comunitàriament, amb tota exactitud l’exemple del seu estimat espòs, el Senyor Jesucrist i el seu ensenyament de tot cor. Per mitjà d’això, la gràcia de Déu brilla més esplendorosament en les seves temptacions, i el diable és confós amb més gran vergonya”.

“Així doncs, Nos, Gillerma, priora, i totes les germanes d’aquesta casa, rebem del Sr. Bisbe per part nostra i de totes aquelles que en el futur estaran en aquest Monestir la generosa donació que ens heu fet d’acord amb el vostre Capítol, i reconeixem en aquest document públic que vos i la vostre església sou l’únic dotador i fundador del nostre Monestir, gràcies a la vostra concessió. Prometem (ser obedients) al senyor Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona per la Gràcia de Déu, en qualsevol lloc de la diòcesi. I no solament a tu que ets el dotador i el fonament del nostre monestir, sinó també als teus successors i a la Església de Barcelona. Prometem també quedar subjectes i ser obedients ara i sempre a vós, tant en aquest monestir com a la dita església de Sant Fost de Capcentelles. (Acceptem) totes les prescripcions canòniques i regulars”

“Perquè aquestes disposicions tinguin major fermesa, jo, l’esmentada priora, juro davant de Déu per mi i per l’ànima de les meves germanes, amb la mà sobre els IIII Evangelis que faré complir fermament i amb diligència tot el que aquí s’ha dit.

“Donat el quart (dia) de les Kalendes de Febrer de l’any del Senyor mil dos-cents cinquanta sis”.

Signatura i rúbriques del bisbe, del seu consell i de cadascuna de les 12 germanes. Priorissa Cenobi Sanctae Maria de Montealacris, Guillermina de Cumba i les monges Juliana de Guàrida, Ricarda Sibila de Badalona, Esclarmuda de Vallromanes, ERMESENDIS DE TIANA, Eliseda de Vic, Elisenda Rosell, Celònia Gillema de Sant Andreu, Maria Otelle, Maria Vidal i Bienvenida Riera.

Que jo sàpiga, Ermemesendis fou la primera Tianenca de la que se’n té notícia. Fa temps li vaig proposar a l’alcalde que posés a un carrer de Tiana el nom de la nostra monja. Ella ho està esperant des fa mes de 750 anys. És la nostra història, és la nostra memòria.

Faig públic aquest document gràcies a en Lluís Martinez i Martínez. Gràcies a ell he pogut assabentar-vos de la nostra saga.

Postal del 1908 (aproximadament)