dissabte, 8 de setembre de 2012

LLIBERTAT, AMNISTIA, ESTATUT D’AUTONOMIA.



Cap l’any 1976, a Montgat on jo vivia, una colla de gent que ens preocupava el nostre país i el seu futur i que d’alguna manera o altra volíem  canviar allò que en dèiem “el bunquer”, vam aplegar-nos al voltant d’una persona que ens va parlar de l’Assemblea de Catalunya. Era en Ricard Lobo que vivia al Turó del Mar a Montgat. Ens vàrem ajuntar diversos montgatins amb molta por i angoixa. Havíem de canviar un estat basat en la basarda, per un altre basat en la convivència i l’enteniment. En Ricard ens parlava del lema de l’Assemblea: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Jo, que era més esquerp deia que si ... però no, amb matisos. La segona premissa no la trobava prou justa, és a dir, si a un li deien “el carnicero de Málaga” per la seva conducta criminal durant la guerra civil, se l’havia de portar als jutjats, també  als altres sospitosos de l’acarnissament  de Paracuellos del Jarama. Després que el judici desvelés responsabilitats si n’hi haguessin, que romanguessin lliures amb la vergonya per la resta de les seves vides o que visquessin amb la pau dels honestos.

Molts ideals. Llavors per nosaltres tot estava per fer, ETA matava més que mai, la inflació estava quasi al 20% anual i l’extrema dreta no volia deixar el poder que se li escapava per moments. Els militars des de les casernes feien sonar els sabres, els hi assassinaven generals i anàvem als concerts d’en Lluís Llac i d’en Joan Manuel Serrat, tot pensant que ells ens portarien a la llibertat. Tot això que sona tant maco, ara ja fa olor a ranci. Ja no serveix per viure el dia a dia. Espanya continua pensant que som insolidaris, dolents i que no ens mereixem els 16.409 M. d’€ que ens furta cada any de dèficit fiscal.  

S’ha acabat el bròquil, no volem pagar més el llit  a aquesta companya que li hem de pagar el matalàs, el llençol i la manta eternament S’ha acabat, és impossible seguir així. Ens trobarem fraternalment a Europa i com a pobles lliures.

Ara ja no és  el moment de cridar Llibertat, Amnistia,Estatut d’autonomia. Ara és el moment de cridar : IN...INDE...INDEPENDENCIÀ... Tots a Barcelona ! 
  


Lloc web d'aquesta imatge

... polítics que iniciïn el procés de secessió (poca broma!).
facebook.com

1 comentari:

Anònim ha dit...

comentari de prova