dilluns, 24 de setembre de 2012

PROVOCACIÓ... PACIÈNCIA...




El proppassat divendres ens van sorprendre amb una bretolada. A Caste..... no s’albirava la possibilitat de que algú embrutés la gran senyera estelada, car tots som de casa i ningú esperava ni desitjava l’embrutiment amb pintura negre del nostre signe d’identitat.
Primer va ser una esgarrifança, després una sensació d’indignació i un buit a l’estómac. Vaig trobar-me al regidor de cultura amb trossos de la senyera a les mans, organitzant la col·locació i restitució de la nostra bandera a la muntanya de cal Manyoses. Li vaig dir que no s’amoïnés, que algú l’havia vist fent goig des la carretera, i havia decidit, per l’efecte esplendorós de la manifestació del dia onze, prendre’s una revenja personal. Que segur era algú de fora, que del poble no podia ser. Algun boig, que passava per la A-2.
No Carles, són dos del poble, són en “fulano  i el seu amic mengano”, amb noms i cognoms, coneguts i néts de gent estimada.
No facis res amic regidor, els han vist i la vergonya d’aquesta bretolada, els acompanyarà la resta de les seves vides. Quina pena, amb només 19 anys, ara són la vergonya d’un poble de 519 ciutadans, que en més o menys grau, només volen la llibertat de la seva Pàtria.   

Foto: de l'Ajuntament.

2 comentaris:

Carme ha dit...

Per què sempre hi ha d'haver algun brètol?

Assumpta ha dit...

Caram, quina llàstima!!! :-(

Ara bé... Ves a saber si arran d'això, de saber-se descoberts, no faran una mica de reflexió...

No sé... sempre miro de trobar-hi algun possible angle positiu.