En Jordi era un personatge que li agradava la vida. Era un home en tota la seva grandesa, gens entonat, amb l’aplom de una persona que sabia el què es feia, amb la vanitat justa d’un artista. El 5 de febrer si no m’erro, va fer
24 anys que ens va deixar el pintor dels colors de Tiana, de les floristes de
les Rambles i de les flors.
Ai, amic...!
el plom del cel ha baixat
per fer-te comiat,
ni el color, ni l’aura del temps,
ni l’esglai, ni el vent,
ni la pluja, ni el tro.
Tot gris, plom tot gris,
cinc de febrer.
Saps Jordi...
el verd avui és fosc
i els boixacs de casa teva
no han pogut florir encara.
I els liles, Jordi, els teus liles...
Oh Déus, on son els blaus.
I el vent de Tiana on és avui,
...que canti el vermell !
que surti el sol d’una vegada.
Rei del Groc,
fes costat al meu amic,
que no estigui sol ara.
I quan arribeu a la Gran Sala,
digueu-li en el Gran Tot
que us porti en el jardí del mai
i gaudiu en el sempre
de la planura fresca del verd etern,
del blau immens
i del blanc perfecte.
Tot gris, plom, tot gris,
cinc de febrer.
5 de febrer de 1984 Gris. Encara et recordem i t’enyorem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada