divendres, 1 de febrer de 2008

PUM... PUM...

T’enyoro
i només el tornar
a les nostres soledats,
em fa pressentir
la teva presència.

Avui papallones,
moltes papallones.
I com sempre la brisa,
i com sempre tu,
i com a tot el temps, el silenci,
i com mai els teus llavis.

Intens,
profundament intens,
el sentiment, el rubor i la rosa...
Pum, pum !
És el crit, és la força,
és passió, és l’amor ?
Pum...pum !
Vanitats, és la vida,
són papallones,
és la química, són hormones,
ara diuen, que són feromones.